- El reglament fixa obligacions esglaonades segons el tipus i la mida de l’intermediari, des de l’allotjament fins a les grans plataformes.
- Prohibeix els dissenys enganyosos i la publicitat dirigida a menors, i obliga a explicar com es modera el contingut.
- S’aplica de manera general des del febrer del 2024; les plataformes molt grans, abans.
El 16 de novembre del 2022 va entrar en vigor el Reglament (UE) 2022/2065 de serveis digitals, conegut com a DSA per les sigles angleses, publicat al Diari Oficial de la Unió Europea el 27 d’octubre. Modernitza la Directiva de comerç electrònic de l’any 2000 i estableix regles comunes per als serveis intermediaris: proveïdors d’accés, allotjament, plataformes en línia, mercats digitals i motors de cerca.
Com que és un reglament, s’aplica directament a tots els Estats membres, sense necessitat de transposició. La majoria de les seves obligacions seran exigibles des del 17 de febrer del 2024, però les plataformes i cercadors de mida molt gran, els que superen 45 milions d’usuaris mensuals a la UE, les hauran de complir quatre mesos després que la Comissió els designi. Afecta qualsevol empresa que vengui, faci publicitat o allotgi contingut en línia.
Regles segons la mida
El reglament organitza les obligacions en capes. Tots els intermediaris han de designar un punt de contacte i explicar a les condicions com moderen el contingut. Els serveis d’allotjament han d’oferir un mecanisme de notificació de continguts il·legals i motivar les decisions. Les plataformes en línia hi afegeixen altres deures: sistemes interns de reclamació, cooperació amb «alertadors fiables» i mesures contra l’ús abusiu. Les condicions d’ús han de ser clares i comprensibles, i es manté el principi que l’intermediari no respon del que ignora, sempre que actuï amb diligència quan sap que alguna cosa és il·legal.
Les microempreses i les petites empreses queden exemptes de diverses de les obligacions addicionals de les plataformes, per no carregar-les amb costos desproporcionats. Les plataformes i cercadors de mida molt gran assumeixen les obligacions més pesades: avaluar i mitigar riscos sistèmics, sotmetre’s a auditories independents i donar accés a dades a investigadors. La supervisió correspon a la Comissió Europea en aquest cas i, en la resta, a coordinadors nacionals de serveis digitals.
Empreses i usuaris
Els mercats en línia hauran de recollir i verificar informació bàsica sobre els comerciants que hi operen, com ara la identitat i les dades de contacte, per dificultar la venda de productes il·legals. Els usuaris podran recórrer les retirades de contingut i, en cas de disputa, acudir a mecanismes de resolució extrajudicial de conflictes. Els venedors professionals que usin aquests mercats hauran, a més, de facilitar les seves dades i comprometre’s a complir les normes de seguretat dels productes.
En publicitat, el reglament prohibeix els anuncis dirigits a menors basats en perfils i els dirigits amb dades sensibles, i prohibeix els dissenys enganyosos, els anomenats patrons foscos, que empenyen l’usuari a decidir en contra del seu interès. Les plataformes hauran d’informar de per què es mostra un anunci i de qui el paga.
Sancions i què revisar
Els incompliments poden sancionar-se amb multes de fins al 6 % del volum de negoci mundial anual del prestador, i de fins a l’1 % en cas d’informació incorrecta, incompleta o enganyosa; cada Estat fixa el règim concret dins d’aquests límits. La supervisió coordinada vol evitar que les regles s’apliquin de manera molt diferent d’un país a un altre.
Les empreses amb un portal de comerç electrònic, un fòrum, un servei d’allotjament o publicitat en línia haurien d’identificar si són intermediaris a efectes del reglament, quines obligacions els corresponen i revisar les condicions d’ús, els procediments de retirada de continguts i la política de dades. Qui vengui en mercats en línia ha d’estar preparat per acreditar la seva identitat. Convé designar qui a l’empresa gestiona la relació amb les autoritats i els usuaris, i documentar com es decideix una retirada de contingut, per poder explicar-la si es recorre. És informació general.
Internet deixa de ser un terreny amb poques regles comunes i passa a tenir un marc europeu per a qui hi opera.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
