- El 8 de setembre el BCE va pujar els tipus 0,75 punts, la pujada més gran des de la creació de l’euro.
- L’Euríbor va continuar escalant, i cada pujada es trasllada amb retard als préstecs referenciats a ell.
- Valorar una amortització anticipada o un canvi a tipus fix va passar a ser sobre la taula: convé calcular-ho amb el banc o amb un assessor, amb números reals.
El 8 de setembre del 2022 el Banc Central Europeu va pujar els tipus d’interès 0,75 punts, la pujada més gran des de la creació de l’euro. L’Euríbor va continuar escalant. Mesos abans, la idea que el BCE pujaria tipus semblava llunyana; ara ho feia amb una intensitat inèdita. Per a qui té deutes, i també per a qui estalvia, entendre l’abast del canvi és fonamental.
La decisió confirmava que el banc central estava disposat a actuar amb fermesa contra la inflació, encara que això encarís el crèdit i pesés sobre el creixement. Per a milions de llars amb hipoteca variable i per a empreses amb finançament referenciat a l’Euríbor, el cost dels diners pujava a un ritme que pocs havien previst. Els pròxims mesos serien decisius per comprovar com responien els pressupostos familiars i empresarials. Per al BCE, l’equilibri entre controlar els preus i no danyar en excés l’activitat és una tasca delicada, i les seves decisions s’expliquen amb aquest doble objectiu en ment.
Un rècord que canvia els comptes
Pujar els tipus tres quarts de punt d’una vegada, la pujada més gran des de la creació de l’euro, no és un ajust menor. Cada pujada es trasllada, amb cert retard, als préstecs el tipus dels quals està lligat a l’Euríbor, i quan les pujades són tan grans l’efecte sobre el pressupost familiar és molt més visible.
Per entendre l’efecte en una quota concreta cal considerar el capital pendent, el termini restant i el tipus aplicat. Un augment d’un punt pot suposar desenes o centenars d’euros al mes, segons l’import, i la diferència s’acumula any rere any. Per això no n’hi ha prou de saber que els tipus pugen: cal traduir-ho a la pròpia hipoteca, amb l’ajuda de l’entitat o del simulador oficial. Per fer-se una idea, n’hi ha prou de multiplicar la diferència de tipus pel capital pendent i dividir entre dotze: el resultat és el sobrecost mensual aproximat.
La quota de la hipoteca
Per a les famílies amb hipoteca variable, la quota començava a pujar de manera notable en cada revisió. Qui tenia la revisió anual veia el canvi de cop, i qui la tenia semestral ho notava abans. L’esforç que abans semblava assumible podia deixar de ser-ho si els ingressos no creixien al mateix ritme.
Quan la quota puja, el marge del pressupost familiar s’estreny, i convé identificar amb antelació quines despeses es poden ajustar. També convé parlar amb l’entitat abans que apareguin dificultats, no després: com abans es planteja una situació, més opcions hi ha per reestructurar terminis o buscar solucions. Mantenir una comunicació oberta amb el banc sol facilitar acords.
Quines opcions s’estudien
Valorar una amortització anticipada o un canvi a tipus fix va passar a ser sobre la taula. Cada opció té avantatges i costos: amortitzar redueix el deute però consumeix liquiditat, i passar a tipus fix dona certesa però sol implicar un tipus inicial més alt i possibles comissions. Convé calcular-ho amb el banc o amb un assessor, amb números reals.
Una regla útil és no prendre la decisió només per por d’una nova pujada ni per l’esperança que els tipus baixin aviat. Es tracta de comparar escenaris: què passa si els tipus continuen pujant, s’estabilitzen o baixen, i quin cost té cada opció en cada cas. I no oblidar de mantenir un coixí de liquiditat per a imprevistos abans de destinar estalvis a amortitzar deute. Cada situació familiar és diferent, i no hi ha una resposta que serveixi per a tothom.
Amb les hipoteques, la tranquil·litat es construeix abans de la propera revisió.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
