Nou impost a les grans fortunes

El 29 de setembre del 2022 la ministra d’Hisenda va anunciar un impost temporal de solidaritat sobre els patrimonis nets superiors a tres milions d’euros. S’aplicaria per als exercicis 2022 i 2023 i seria compatible amb l’impost de patrimoni autonòmic. L’anunci arribava pocs dies després que diverses comunitats bonifiquessin el seu, i es va llegir com una resposta a aquest moviment. L’anunci incloïa, per tant, dos elements clau: un llindar elevat i una durada limitada a dos exercicis.

Per a la immensa majoria de contribuents, aquesta notícia no té un impacte directe, perquè el llindar afecta una minoria. Però per a les famílies amb patrimonis elevats, i per als seus assessors, plantejava preguntes noves sobre com es calcularia, com es combinaria amb altres impostos i quines decisions convenia prendre abans del tancament de l’exercici. Entendre l’abast i els límits de l’anunci evita reaccions precipitades. Els detalls tècnics eren encara pendents de la norma, de manera que s’imposava la prudència a l’hora de treure conclusions.

Què s’anunciava

Es tractava d’un gravamen temporal que s’aplicaria sobre els patrimonis nets per sobre d’un determinat llindar durant dos exercicis. Patrimoni net vol dir el que una persona té, menys el que deu, i el llindar anunciat era de tres milions d’euros.

Que sigui temporal significa que, en principi, té data de caducitat, però l’experiència mostra que els gravàmens d’aquest tipus es poden prorrogar o modificar, de manera que convé no donar per fet la seva durada. Tampoc no s’ha de donar per tancat el seu disseny: els detalls de càlcul, les exempcions i la relació amb altres impostos es concreten a la norma, no a l’anunci. Convé recordar que el patrimoni net es valora a una data determinada i que la valoració de certs béns, com immobles o participacions en empreses, segueix regles específiques.

Una resposta a les bonificacions

El nou impost neutralitzava en part les bonificacions d’algunes comunitats. En ser compatible amb l’impost de patrimoni autonòmic, els qui vivien en territoris que havien bonificat el seu podien tornar a tributar pel seu patrimoni a escala estatal, i els qui ja pagaven l’autonòmic havien de tenir en compte la relació entre tots dos.

Això canvia el càlcul per als qui havien considerat traslladar la residència per motius fiscals: part de l’avantatge podia quedar reduïda. Per això les decisions de residència mai no haurien de basar-se només en un impost concret, que pot variar amb el temps. Convé analitzar el conjunt de la situació personal, laboral i familiar, amb una visió a llarg termini i assessorament professional. Aquestes interaccions entre nivells de l’administració són complexes i justifiquen per si soles l’assessorament professional.

Planificar amb revisions anuals

Per a les famílies afectades, la planificació patrimonial passava a requerir revisions anuals. Els llindars, els criteris de valoració i la interacció entre impostos estatals i autonòmics poden canviar d’un any a l’altre, i per això convé revisar cada exercici la situació amb un assessor fiscal abans del tancament.

Una revisió anual útil inclou actualitzar la valoració dels béns, comprovar exempcions i reduccions aplicables, repassar l’estructura de propietat i avaluar la liquiditat disponible per atendre el pagament dels impostos. No es tracta de buscar dreceres, sinó de conèixer amb claredat la pròpia situació i complir amb les obligacions. Un assessor aporta ordre i evita sorpreses. Una reunió anual amb l’assessor, amb la documentació preparada i una visió dels canvis normatius, és una inversió modesta davant del risc d’errors.

En fiscalitat patrimonial, el que es planifica avui pot canviar demà.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.