- El 24 d’abril Emmanuel Macron va guanyar la segona volta de les presidencials franceses davant Marine Le Pen.
- Els mercats europeus van rebre el resultat amb alleujament: un resultat diferent hauria obert un període d’incertesa sobre el futur del bloc.
- França és un soci clau de Catalunya: convé revisar quant pesa cada mercat en la xifra de negoci i l’exposició a determinats països.
El 24 d’abril del 2022 Emmanuel Macron va guanyar la segona volta de les eleccions presidencials franceses davant Marine Le Pen. Els mercats europeus van rebre el resultat amb alleujament. L’estabilitat política de la segona economia de la zona euro es mantenia, i amb ella el rumb de la relació de França amb la Unió Europea. Per a inversors i empreses, la qüestió no era només qui guanyava, sinó quines conseqüències tindria el resultat per a les polítiques econòmica i europea.
Les eleccions en un país veí no sempre ocupen els titulars de la premsa econòmica, però poden influir en els negocis més del que sembla. La política econòmica, les relacions comercials i la posició davant les institucions europees depenen en bona part de qui governa. Per a una empresa amb clients, proveïdors o inversions a França, el resultat d’unes eleccions és també una qüestió de planificació.
Per què els mercats ho seguien
Les eleccions en una economia d’aquesta mida poden alterar el rumb de la política econòmica i de la relació amb la Unió Europea. Els mercats van seguir la segona volta amb atenció perquè un resultat diferent hauria obert un període d’incertesa sobre el futur del bloc. La relació econòmica amb França és estreta: qualsevol canvi de rumb allà es transmet amb rapidesa a les empreses catalanes.
Als mercats no els agrada la incertesa, i això explica que reaccionin als processos electorals encara que el resultat no canviï de manera immediata els comptes de cap empresa. El que valoren és la previsibilitat: saber quines regles del joc regiran els pròxims anys. Quan aquesta previsibilitat es confirma, el risc percebut baixa; quan es posa en dubte, puja. Que el resultat confirmés la continuïtat no elimina la incertesa de fons, sinó que l’ajorna; per això la prudència continua sent necessària.
Un soci clau per a Catalunya
França és un dels principals socis comercials de Catalunya. Moltes empreses catalanes hi exporten o n’importen, hi tenen clients o proveïdors, o depenen de turistes del país veí, de manera que la seva estabilitat política repercuteix directament en els seus negocis.
Aquesta proximitat no és només geogràfica. Les cadenes de valor de molts sectors creuen la frontera, i les decisions regulatòries, fiscals o laborals que s’adopten a París afecten empreses d’aquest costat. Per això resulta útil seguir l’actualitat política del país veí amb la mateixa atenció amb què se segueix la pròpia, sense necessitat de convertir-se en analista. Qui ven a França o hi compra hauria de saber quina proporció de la seva facturació o de les seves compres depèn d’aquest mercat, i què faria si aquesta relació es complicés.
La política com a variable
La seva estabilitat política importa a les empreses catalanes tant com qualsevol dada macroeconòmica. Convé tenir present l’exposició a determinats països quan es planifiquen vendes, finançament o inversions, i revisar de tant en tant quant pesa cada mercat en la xifra de negoci.
Una manera pràctica de fer-ho és incloure el risc polític en l’anàlisi de cada mercat clau, juntament amb el tipus de canvi, la competència i la solvència dels clients. No es tracta de predir eleccions, sinó de saber què passaria amb el negoci si canviés l’entorn i quant de temps hi hauria per adaptar-se. Aquesta reflexió, feta amb calma, estalvia moltes improvisacions. Revisar la concentració de clients i proveïdors per país és un exercici senzill que poques vegades es fa fins que passa alguna cosa.
La política dels veïns també forma part de l’entorn en què treballem.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
