El Kazakhstan apaga internet i la mineria ho nota

A principis de gener del 2022, les protestes al Kazakhstan van portar el Govern a tallar internet durant diversos dies. Per a la població va ser una restricció de les comunicacions en un moment de tensió; per al sector dels criptoactius, una notícia amb efecte directe i immediat. El país s’havia convertit en un dels centres de mineria de bitcoin més grans després de la sortida de la Xina, i la potència de la xarxa va caure de manera visible mentre va durar el tall. Va ser un recordatori de la rapidesa amb què una decisió política pot passar a un indicador econòmic.

La notícia és rellevant més enllà d’un país concret. Va mostrar que una activitat que sembla purament digital depèn, en realitat, d’infraestructures físiques i de decisions polítiques que cap empresa no controla. Per a qui opera, finança o inverteix en mineria, l’episodi va ser un exemple pràctic que el risc d’ubicació existeix i que convé valorar-lo amb la mateixa seriositat que el cost de l’energia. Els qui financen equips o contracten allotjament per a ells ho veuen als seus comptes: una interrupció prolongada redueix els ingressos mentre els costos fixos continuen.

Per què la mineria ho nota

La mineria de bitcoin consisteix a dedicar equips informàtics a validar transaccions i a assegurar la xarxa, i per fer-ho necessita dues coses sense interrupció: electricitat i connexió a internet. Sense connexió, els equips no hi poden participar, i per això un tall generalitzat es reflecteix de seguida en la potència total de la xarxa.

Aquesta potència, coneguda com a taxa de hash, mesura la capacitat de càlcul que hi participa a cada moment. Si una regió sencera deixa d’estar connectada, la seva capacitat desapareix de la suma, i l’indicador ho recull gairebé a l’instant tot i que les màquines continuïn físicament al seu lloc. És una mesura molt sensible a qualsevol pertorbació local d’una certa magnitud. Per això se segueix de prop com a termòmetre de l’estat de la xarxa, i també com una manera ràpida de veure l’impacte de notícies com aquesta.

Més enllà del preu de la llum

És un altre recordatori que en la mineria l’estabilitat política i energètica del lloc pesa tant com el preu de l’electricitat. Un cost baix per quilowatt hora no compensa un emplaçament on l’activitat pot aturar-se per decisions alienes a l’empresa.

En triar un emplaçament se solen avaluar el cost de l’energia, el clima, la regulació i la disponibilitat de connexió. Però hi ha altres factors menys visibles: l’estabilitat institucional, la seguretat jurídica i la possibilitat que una decisió pública alteri de cop les regles del joc. Són riscos difícils de posar en xifres, i per això és fàcil subestimar-los. Un full de càlcul recull bé el cost de l’electricitat i malament la probabilitat d’un tall decidit per tercers.

Repartir el risc

Diversificar ubicacions redueix un risc que no apareix en cap full de càlcul. Repartir l’operació entre diferents països o emplaçaments permet que un episodi local no paralitzi tota l’activitat, i que el negoci pugui continuar generant ingressos mentre es resol el problema en un punt concret. És la mateixa lògica amb què qualsevol empresa evita dependre d’un sol proveïdor o d’un sol client.

Convé revisar els contractes d’allotjament i subministrament, les clàusules d’interrupció, la cobertura de les assegurances i els plans de contingència: què passa si no hi ha connexió, qui decideix moure els equips i quant de temps pot aguantar l’operació sense ingressos. Un assessor pot ajudar a ordenar aquestes preguntes abans que calguin. Revisar-les en un moment de calma és molt més barat que fer-ho quan el problema ja ha aparegut.

En un negoci que depèn de la infraestructura, el lloc importa gairebé tant com la màquina.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.