Acord final: impost mínim global del 15 %

L’8 d’octubre del 2021, 136 països i jurisdiccions van tancar a l’OCDE l’acord per a un impost mínim global del 15 % sobre els grans grups multinacionals. Era el desenllaç d’un procés que havia començat mesos abans, amb el suport polític dels grans països i un marc acordat a l’estiu. El que va començar com una proposta es convertia en acord internacional.

Encara que l’aplicació de les mesures duraria anys, el fet que més d’un centenar de països tanquessin un pacte sobre una matèria tan sensible com la fiscalitat de les multinacionals marcava un abans i un després. Per als governs, suposava una via per recaptar amb més certesa; per a les empreses, el final d’una època en què l’elecció de la jurisdicció podia reduir de manera notable la càrrega fiscal. Aquest canvi d’enfocament afecta la manera com els grups organitzen les seves societats i els seus fluxos de beneficis.

El tancament de l’acord

Un impost mínim global vol dir que les grans multinacionals tributarien, almenys, un 15 % sobre els seus beneficis, amb independència del país on els declarin. Si en una jurisdicció paguen menys, la diferència es pot completar en un altre lloc. És un mecanisme pensat perquè l’objectiu es compleixi encara que alguns països mantinguin tipus inferiors. Amb l’acord de l’8 d’octubre, aquest mecanisme passava d’idea a compromís signat per més d’un centenar de jurisdiccions, tot i que cada país havia encara de traslladar-lo a la seva legislació.

Aquesta evolució, d’una idea defensada per un govern a un compromís subscrit per 136 països i jurisdiccions, mostra la rapidesa amb què pot canviar el marc fiscal quan hi ha voluntat política comuna. I recorda que el que avui sembla una novetat pot ser la norma d’aquí a pocs anys. Per això les novetats fiscals internacionals mereixen atenció fins i tot abans d’entrar en vigor.

Una aplicació gradual

L’aplicació duraria anys, però el rumb estava fixat. Els acords internacionals d’aquest tipus s’han de traslladar a les legislacions nacionals, cosa que porta temps i sol requerir ajustos. Per això, encara que la norma no fos immediatament exigible, convenia prendre’s seriosament la direcció en què es movia la fiscalitat internacional. Els equips financers i fiscals dels grups ja podien començar a preparar escenaris.

Que l’aplicació sigui lenta no vol dir que el canvi sigui incert. Les empreses que planifiquen a mitjà termini, per exemple amb inversions, reorganitzacions o fusions, han de tenir en compte l’entorn fiscal que probablement existirà quan aquestes decisions donin fruit. Ignorar la direcció del canvi pel fet que encara no estigui en vigor pot sortir car més endavant. És preferible calcular ara l’impacte possible, encara que sigui de manera aproximada.

Una etapa nova per a la planificació fiscal

Per als grups empresarials amb presència en diversos països, la planificació fiscal internacional entrava en una etapa nova. Convé que cada grup avalui com es veuria afectat, revisi la seva estructura societària i documenti les raons econòmiques de les seves operacions a cada jurisdicció. Els assessors fiscals poden ajudar a anticipar els efectes i a ordenar els calendaris.

Fins i tot les empreses que no es veuran afectades directament poden beneficiar-se d’entendre el nou marc, ja que el principi de fons, que la tributació ha de correspondre amb l’activitat real, tendeix a estendre’s a altres normes i pràctiques. És previsible que bancs, auditors i socis preguntin cada cop més per la substància econòmica de cada societat. Anticipar-se permet adaptar l’estructura amb calma, i no per urgència.

En fiscalitat internacional, qui es prepara amb temps decideix; qui arriba tard, s’adapta.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.