- El Tribunal Constitucional va anul·lar, per sis vots contra quatre, la pròrroga de sis mesos del segon estat d’alarma.
- També va considerar inconstitucional que el Govern delegués en les autoritats autonòmiques l’aplicació de restriccions de drets.
- La sentència no concedeix indemnitzacions de manera automàtica; qui va patir tancaments o pèrdues ha de valorar cada cas amb el seu assessor.
El 27 d’octubre del 2021 el Tribunal Constitucional va dictar la sentència 183/2021, que estima en part el recurs d’inconstitucionalitat presentat per Vox contra el Reial decret 926/2020, de 25 d’octubre, pel qual es va declarar el segon estat d’alarma. La decisió es va adoptar per sis vots contra quatre. El Tribunal declara inconstitucionals i nuls, entre altres coses, la pròrroga de la declaració, que el Congrés havia autoritzat per sis mesos, i les delegacions fetes a les autoritats autonòmiques.
És la segona vegada en pocs mesos que el Tribunal censura la cobertura jurídica de les mesures contra la pandèmia. El 14 de juliol, la seva sentència 148/2021 va declarar inconstitucionals diversos preceptes del primer estat d’alarma, els que sustentaven les restriccions a la lliure circulació pròpies d’un confinament. Totes dues sentències arriben quan els estats d’alarma ja han acabat, però fixen criteris sobre com s’han d’adoptar futures restriccions de drets fonamentals.
Què diu el Tribunal
La majoria no censura la durada en si mateixa, sinó que considera que un període de sis mesos, a la vista de l’acord adoptat pel Parlament, resultava no raonable o mancat de fonament. Segons el seu parer, una pròrroga tan llarga afeblia el control parlamentari que la Constitució exigeix durant l’estat d’alarma, i aquest control és una garantia essencial quan es limiten drets de les persones. El Tribunal recorda que els drets fonamentals només es poden limitar amb les garanties previstes a la Constitució, i que una emergència no justifica per si mateixa prescindir-ne.
El Tribunal considera a més inconstitucional que el Govern delegués en els presidents de les comunitats autònomes la facultat de decidir sobre restriccions com els tocs de queda o els límits a la mobilitat entre territoris. A parer seu, la declaració de l’estat d’alarma i les mesures que l’acompanyen corresponen al Govern central, que no pot traslladar aquesta responsabilitat a altres autoritats. Quatre magistrats defensaven la constitucionalitat i tres van anunciar vots particulars.
Efectes per a empreses i famílies
Convé no llegir més del que diu la sentència. En la seva resolució de juliol sobre el primer estat d’alarma, el mateix Tribunal va indicar que la declaració d’inconstitucionalitat no és, per si sola, títol per reclamar una indemnització. Tampoc anul·la de manera automàtica les sancions o les decisions ja adoptades amb base en les normes afectades: això dependrà de cada procediment i del que resolguin els tribunals ordinaris. És previsible que s’obrin debats sobre reclamacions de responsabilitat patrimonial, però la via és incerta i exigent.
Per als negocis que van patir tancaments o limitacions d’horari, i per a les persones sancionades per incomplir restriccions, la sentència obre una discussió jurídica, no una solució immediata. Els terminis per reclamar o recórrer solen ser curts, de manera que qui s’ho plantegi no hauria d’esperar que la doctrina s’assenti, sinó consultar com abans millor amb un advocat.
Què convé revisar
El prudent és conservar la documentació d’aquell període: ordres de tancament, resolucions de sancions, comptes de resultats comparats, ajuts rebuts i comunicacions amb les asseguradores. És important saber quines compensacions es van percebre, perquè poden condicionar qualsevol reclamació posterior, i comprovar si hi ha procediments oberts amb terminis en curs. Convé anotar, a més, els terminis que s’apliquin a cada via de reclamació, que varien segons el tipus de procediment.
A l’espera de com responguin els tribunals ordinaris i el Govern, la sentència és sobretot un avís per al futur: si es tornen a necessitar mesures d’aquest tipus, s’hauran d’adoptar amb instruments jurídics més sòlids. Aquesta nota és informativa i no valora cap cas concret.
La seguretat jurídica també es juga en les crisis, i convé tenir la documentació a mà.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
