- Les empreses privades amb 100 o més empleats hauran d’exigir la vacuna o proves setmanals, segons el pla de la Casa Blanca.
- La norma la redactarà l’agència de seguretat laboral (OSHA) i encara no se’n coneixen els detalls ni la data d’aplicació.
- Per a les filials estatunidenques d’empreses europees suposa un canvi de regles; a Espanya el marc legal és diferent.
El 9 de setembre del 2021 el president dels Estats Units, Joe Biden, va presentar un paquet de mesures per frenar l’avenç de la variant delta de la COVID-19. Entre elles hi ha l’exigència que les empreses privades amb 100 o més empleats s’assegurin que la seva plantilla està vacunada o es fa proves setmanals. La Casa Blanca va encarregar a l’Administració de Seguretat i Salut Ocupacional (OSHA) que redacti la norma d’emergència corresponent. És una de les mesures de més abast de les anunciades.
Segons les estimacions difoses, la mesura arribaria a més de 80 milions de treballadors del sector privat, i els empresaris haurien de concedir a més temps lliure retribuït per vacunar-se i recuperar-se dels efectes secundaris. Encara no se’n coneixen els detalls ni la data d’entrada en vigor: la norma s’haurà de publicar i és probable que es discuteixi davant dels tribunals. Diversos governadors estatals ja han manifestat la seva oposició a les mesures, la qual cosa anticipa un intens debat polític.
Què s’ha anunciat i què no
El pla distingeix diversos grups. Els empleats federals i els contractistes del Govern hauran de vacunar-se, sense l’alternativa de les proves. Els treballadors de centres sanitaris que reben finançament públic també hauran d’estar vacunats. I les grans empreses privades podran optar entre exigir la vacunació o fer proves setmanals a qui no estigui vacunat.
La via triada per a aquestes últimes és una norma d’emergència temporal d’OSHA, un instrument que permet aprovar una regla amb rapidesa quan es considera que hi ha un perill greu per als treballadors. És una eina poc utilitzada i jurídicament delicada, la qual cosa explica que molts juristes anticipin que el seu abast serà examinat amb detall als tribunals.
Què significa per a les filials
Moltes empreses espanyoles i catalanes tenen filials, fàbriques o oficines als Estats Units. Si la norma tira endavant tal com s’ha anunciat, hauran de comptar la seva plantilla en aquest país, decidir si opten per la vacunació obligatòria o pel règim de proves, i organitzar la logística, els costos i els registres necessaris. Encara cal veure com es computa el llindar de 100 empleats i quines excepcions es preveuen.
Fins que es publiqui el text, el prudent és preparar escenaris sense prendre decisions irreversibles: conèixer el percentatge de vacunats amb les dades que es puguin recollir legalment, estudiar les opcions de proves i consultar amb assessors laborals estatunidencs. Convé també revisar els contractes amb proveïdors de proves i la capacitat dels centres de treball per organitzar-les. Cada estat, a més, pot afegir les seves pròpies regles. Mentrestant, els departaments de recursos humans de les filials haurien de reunir informació sobre contractes, centres de treball i plantilles per estat per poder aplicar la norma amb rapidesa.
I el marc a Espanya
A Espanya no hi ha una obligació general de vacunació i l’empresa no la pot imposar als seus treballadors. La vigilància de la salut al treball és, en principi, voluntària tret de les excepcions previstes per la llei, i l’estat de vacunació és una dada de salut el tractament de la qual per l’empresa està molt limitat per la normativa de protecció de dades.
Les companyies amb presència a banda i banda de l’Atlàntic hauran de conviure amb dos règims diferents sense barrejar criteris ni traslladar a una plantilla el que només és exigible a l’altra. Convé definir amb claredat què es pregunta, a qui, amb quin fonament i qui conserva la informació. Qualsevol dubte s’ha de resoldre amb assessorament abans d’actuar.
Dos països, dos marcs legals i una sola necessitat: decidir amb informació i no per impuls.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


