L’informe de l’IPCC sobre el clima

El 9 d’agost del 2021, l’IPCC, el grup internacional d’experts sobre canvi climàtic, va publicar la primera part del seu sisè informe d’avaluació. La seva conclusió era inequívoca: l’activitat humana és responsable de l’escalfament del planeta. És una de les referències científiques més citades a l’hora d’orientar les polítiques climàtiques, i les seves conclusions solen servir de base per a decisions de governs, empreses i organismes internacionals. Per això cada nou lliurament se segueix amb atenció més enllà de l’àmbit científic.

Sobre la causa de l’escalfament, la ciència ja no deixava marge al dubte. Per a un empresari o una família, la pregunta pràctica no és de quin costat del debat se situa, sinó quines conseqüències té aquesta conclusió per a la seva activitat: noves normes, canvis en el finançament, més atenció de les asseguradores i clients cada cop més exigents. El clima ha deixat de ser un assumpte llunyà per entrar als comptes. Els números ho reflecteixen en les despeses d’assegurança, en els costos d’energia i en les condicions dels préstecs.

Què va dir l’informe

L’IPCC reuneix experts de tot el món que avaluen periòdicament l’evidència científica sobre el canvi climàtic. Els seus informes no creen política, però la informen: els governs els utilitzen com a referència en fixar objectius i normes. La primera part del sisè informe, publicada el 9 d’agost, afirmava sense matisos que l’activitat humana és responsable de l’escalfament del planeta.

Aquesta claredat importa perquè redueix la incertesa sobre l’origen del fenomen i reforça la legitimitat de les mesures per abordar-lo. Per al món empresarial, això vol dir que és raonable esperar un entorn regulatori cada cop més exigent en matèria d’emissions i d’informació, i que anticipar-se pot ser més barat que adaptar-se a corre-cuita quan la norma ja estigui en vigor. Preparar les dades amb temps evita improvisacions quan algú les demani.

Més que una qüestió d’imatge

Per a les empreses, el clima ja no era només una qüestió d’imatge: regulació, finançament i assegurances començaven a dependre de com cada negoci gestionava les seves emissions i els seus riscos físics. Els bancs, els inversors i les asseguradores consideren cada cop més aquests factors en decidir amb qui treballen i en quines condicions.

El clima entra als comptes per la via del cost dels diners i de les primes. Una empresa exposada a riscos físics, com inundacions, onades de calor o tempestes, pot pagar més per assegurar-se o trobar més difícil finançar-se. I una que no té clares les seves emissions pot quedar en desavantatge davant d’altres en processos de compra o de selecció de proveïdors. És cada cop més freqüent que els grans clients preguntin als seus proveïdors per les emissions i la gestió ambiental.

Què convé fer

Convé que cada empresa identifiqui les seves principals fonts d’emissions i els riscos físics als quals s’exposa, com episodis meteorològics extrems que puguin afectar les seves instal·lacions o la seva cadena de subministrament. Aquesta informació ajuda a prendre millors decisions d’inversió i a anticipar-se als requisits que puguin arribar.

No es tracta d’emprendre transformacions radicals de cop, sinó de començar per mesurar, prioritzar i fixar objectius realistes. Revisar les pòlisses d’assegurança, parlar amb el banc sobre com valora aquests factors i mantenir un diàleg obert amb clients i proveïdors són passos accessibles per a negocis de qualsevol mida. Començar pel que es pot mesurar amb facilitat, com el consum d’energia, sol ser el camí més pràctic. Gestionar el risc climàtic és, sobretot, gestionar bé el negoci.

Mesurar avui el que demà es demanarà és una manera d’estalviar temps.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.