Brussel·les proposa un supervisor antiblanqueig

El 20 de juliol del 2021 la Comissió Europea va presentar un paquet de quatre propostes legislatives per reformar la lluita contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. Inclou un reglament per crear una Autoritat europea en la matèria, un altre amb un conjunt únic de normes d’aplicació directa, una nova directiva que substituiria l’actual i la revisió del reglament sobre transferències de fons.

El paquet afegeix a més un límit de 10.000 euros per als pagaments en efectiu a tota la Unió. La Comissió parteix d’una constatació: les normes actuals es transposen de manera diferent a cada país, i els delinqüents aprofiten aquestes diferències per moure diners pel punt més feble del sistema. La resposta és harmonitzar i supervisar millor.

Un reglament i una autoritat

Fins ara, les obligacions de diligència deguda i d’identificació del titular real es recullen en directives que cada estat adapta a la seva manera. Aquesta diversitat genera llacunes i obliga les entitats amb activitat en diversos països a complir criteris diferents segons el lloc. El nou reglament seria directament aplicable, de manera que bancs, notaris, assessors, agents immobiliaris o proveïdors de serveis amb criptoactius es regirien per les mateixes regles a tota la Unió.

La futura Autoritat europea coordinaria els supervisors nacionals, donaria suport a les unitats d’intel·ligència financera i podria supervisar directament algunes entitats d’alt risc amb activitat en diversos països. Segons el calendari de la mateixa Comissió, començaria a funcionar cap al 2024, de manera que el seu efecte pràctic no serà immediat. A més, el seu disseny final dependrà de la negociació, i és habitual que les propostes canviïn de manera substancial durant la tramitació.

Efectiu i criptoactius

És una xifra que la Comissió considera prou alta per no qüestionar l’euro com a moneda de curs legal ni el paper de l’efectiu en la vida quotidiana. El topall de 10.000 euros no impediria que cada país fixi un límit més baix: Espanya acaba de fer-ho, amb 1.000 euros des de l’11 de juliol. Per a qui opera en diversos mercats, la conseqüència és que l’efectiu deixarà de ser una via còmoda en operacions grans a qualsevol lloc de la Unió.

La revisió del reglament de transferències de fons estén l’anomenada «regla de viatge» als criptoactius. Els proveïdors d’aquests serveis haurien de recollir i posar a disposició de les autoritats les dades de qui envia i de qui rep la transferència, la qual cosa posa fi a la idea de transaccions anònimes dins del sector regulat.

Què implica per a empreses i famílies

Tot i que la norma s’adreça als anomenats subjectes obligats, els seus efectes arriben als seus clients. És previsible que es demanin més dades sobre l’origen dels fons, l’estructura de propietat de les societats i la identitat dels beneficiaris finals, i que els processos d’obertura de comptes o de compra d’immobles es tornin una mica més llargs. També és probable que les entitats demanin abans la documentació, en lloc d’esperar que sorgeixi una operació sospitosa. La documentació addicional pot incloure contractes, comptes i declaracions sobre qui controla en última instància cada societat.

Les empreses amb estructures complexes, amb socis en diferents països o amb activitat relacionada amb criptoactius farien bé de tenir actualitzats els seus registres de titularitat real i de poder justificar amb documents d’on procedeixen els seus diners. Un cop més, el prudent és consultar amb l’assessor abans que ho pregunti el banc.

Més transparència exigida a tothom es resol amb la documentació en ordre abans que algú la demani.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.