- Del 23 al 29 de març, el portacontenidors Ever Given va quedar encallat al canal de Suez i va bloquejar el pas de centenars de vaixells.
- Els lliuraments a Europa van patir retards en cadena, també en empreses que no tenien res a veure amb l’incident.
- Eficiència màxima i resiliència no sempre van de la mà: convé saber què depèn d’una sola ruta o d’un únic proveïdor.
Del 23 al 29 de març del 2021, el portacontenidors Ever Given va quedar encallat al canal de Suez i va bloquejar el pas de centenars de vaixells durant sis dies. Un sol vaixell travessat va aturar el trànsit en una de les rutes marítimes més transitades del món, i les conseqüències es van estendre als lliuraments que havien d’arribar a Europa, amb retards en cadena que van afectar empreses de tota mena. Van ser dies de gran incertesa per a qui esperava mercaderia, perquè era difícil saber quan es reprendria el trànsit.
Poques imatges han resumit amb tanta claredat la fragilitat de les cadenes de subministrament. Moltes empreses van descobrir llavors que depenien d’una ruta que gairebé no coneixien, i que un incident en un punt geogràfic concret podia alterar els seus terminis, els seus costos i els seus compromisos amb els clients. El que va passar va servir de recordatori que el comerç global funciona gràcies a uns pocs punts de pas crítics.
Sis dies de bloqueig
El canal de Suez és un pas estret pel qual circula una part molt important del trànsit marítim entre Àsia i Europa. Per la seva pròpia geometria, un vaixell travessat impedeix el pas a tots els altres: no hi ha ruta alternativa dins del canal. Centenars de vaixells van quedar a l’espera, i els retards es van traslladar als lliuraments, afectant empreses que no tenien res a veure amb l’incident.
És el que es coneix com un punt únic de fallada: un element del qual depèn tot un conjunt i el fracàs del qual paralitza la resta. En aquest cas, un vaixell encallat va bastar per aturar una part de la cadena, i la recuperació posterior dels calendaris de navegació va portar temps, perquè els vaixells retinguts van arribar a port tots alhora. Aquesta acumulació pot saturar terminals, magatzems i transportistes durant un temps més.
La fragilitat de la cadena
Durant anys s’ha optimitzat el transport i l’inventari per reduir costos, amb poc marge d’error. Lliuraments just a temps, existències mínimes i proveïdors únics són decisions raonables mentre tot flueix, però deixen les empreses exposades quan un baula s’interromp. L’eficiència màxima i la resiliència no sempre van de la mà.
Per a una empresa importadora, l’efecte es nota en forma de mercaderia que no arriba, de producció que s’endarrereix i de clients que esperen. Per a les famílies, els retards es poden traduir en productes esgotats o més cars. I per al comerç en general, cada episodi d’aquest tipus reforça la idea que convé tenir alternatives, encara que costin una mica més. Diversificar rutes, proveïdors i terminis no elimina el risc, però el reparteix i en redueix l’impacte.
Què convé replantejar
Per a una empresa que importa, tenir alternatives de proveïdor o una mica més d’estoc pot valer més que l’estalvi d’anar sempre al límit. Val la pena identificar quins productes depenen d’una sola ruta o d’un únic proveïdor, i estudiar quin cost tindria una segona opció. Aquesta anàlisi no ha de portar a canviar-ho tot, però sí a decidir amb informació. Convé començar pels productes que més pesen en les vendes o que no tenen un substitut fàcil.
També convé revisar els terminis pactats amb els clients i les clàusules sobre retards, així com les cobertures de l’assegurança de transport i d’interrupció de l’activitat, per saber quina part d’un incident així queda coberta. Una mica de coixí a la cadena pot ser la millor inversió.
La resiliència costa poc quan es planifica i molt quan s’improvisa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
