11.000 milions en ajuts directes a empreses

El 12 de març del 2021, el Govern va aprovar un paquet d’11.000 milions d’euros destinat a les empreses i els autònoms dels sectors més afectats per la pandèmia. Incloïa ajuts directes, un fons per reestructurar deute amb aval públic i un altre per recapitalitzar empreses. Era la resposta més ambiciosa fins a la data a un problema que ja no era només de caixa, sinó també de deute acumulat. Conèixer-ne el contingut era el primer pas per saber si una empresa concreta se’n podia beneficiar.

Per a molts negocis, un any de restriccions havia erosionat els ingressos, però no els costos fixos, i el que al principi semblava un problema temporal de liquiditat començava a convertir-se en un de solvència. Per això el paquet no es limitava a repartir diners: pretenia actuar sobre les vendes perdudes, sobre els deutes acumulats i sobre la manca de capital amb eines diferents. Cada empresa havia de valorar en quina situació era per saber a quina part del paquet podia aspirar.

Tres peces per a tres problemes

El paquet tenia tres peces. La primera, ajuts directes, és a dir, a fons perdut: diners que no cal retornar, destinats a empreses i autònoms dels sectors més afectats. La segona, un fons per reestructurar deute amb aval públic, en què l’Estat garanteix part de l’operació per facilitar que es renegociïn els préstecs. La tercera, un altre per recapitalitzar empreses.

Cadascuna responia a un problema diferent: la caiguda d’ingressos, l’excés de deute i la manca de capital. Distingir entre liquiditat, que és tenir efectiu per pagar a curt termini, i solvència, que és tenir una estructura financera viable a llarg termini, ajuda a entendre el disseny. Era una resposta alhora a la liquiditat i a la solvència. Una empresa pot tenir un negoci viable i, tot i així, quedar-se sense efectiu; i una altra pot tenir caixa avui i un deute que demà no podrà afrontar.

Un repartiment que depenia del territori

Els ajuts es repartien a través de les comunitats autònomes, amb requisits i terminis diferents. Això obligava cada empresa a informar-se de les condicions aplicables al seu territori i a presentar la sol·licitud dins del termini marcat. La diferència entre complir els criteris i no assabentar-se’n a temps podia ser decisiva. En un tràmit amb terminis, saber quins documents es demanen i quan venen és mig camí fet.

Per a un negoci amb activitat en diversos territoris, la gestió es complicava encara més, perquè cadascun podia tenir les seves pròpies regles. Per als autònoms i les petites empreses, sense departament administratiu propi, el repte era sobretot d’informació i de temps. Un ajut que no se sol·licita correctament no arriba. Comptar amb un assessor que segueixi les convocatòries i avisi dels terminis pot evitar aquesta pèrdua.

Papers en regla

Tenir la documentació preparada i saber si hom complia els criteris va ser decisiu per no quedar-se fora. Convé mantenir al dia la comptabilitat, els certificats d’estar al corrent amb Hisenda i la Seguretat Social, i una visió clara del deute existent. Són tasques poc vistoses, però marquen la diferència en qualsevol procés de sol·licitud. La comptabilitat al dia permet respondre amb rapidesa a qualsevol requeriment.

Un assessor pot ajudar a verificar els requisits abans de presentar la sol·licitud i a documentar l’ús dels fons, una cosa que sol exigir-se després. Convé també guardar amb ordre els justificants i revisar amb calma les condicions associades a cada ajut, per no incomplir sense voler el que es va prometre en demanar-lo. L’incompliment de les condicions pot obligar a retornar el que s’ha rebut.

La preparació administrativa també forma part de la gestió financera.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.