L’OPEP+ sorprèn i el cru puja

El 4 de març del 2021, l’OPEP+ va decidir mantenir gairebé intactes les retallades de producció de petroli, contra el que esperava el mercat. La decisió va sorprendre perquè es donava per fet que el grup obriria una mica més l’aixeta a mesura que l’economia es reactivava. En lloc d’això, va optar per la prudència, i el preu del cru va pujar amb força en qüestió d’hores.

Per a qui no segueix el sector, pot semblar una notícia llunyana. No ho és: el petroli és una matèria primera present, directament o indirectament, en gairebé tot el que es produeix, es transporta o es consumeix. Quan el seu preu puja, la factura acaba repartint-se entre empreses i llars, i el moment escollit, just quan l’economia començava a reobrir, no va passar desapercebut. Les empreses amb un consum energètic elevat saben que cada moviment brusc del cru es tradueix, tard o d’hora, en el seu compte de resultats.

Qui decideix quant petroli surt

L’OPEP+ agrupa els països productors de l’OPEP i altres aliats, i coordina quant petroli surt al mercat. En mantenir les retallades gairebé intactes, contra el que esperava el mercat, va limitar l’oferta just quan la demanda començava a reactivar-se. El resultat va ser una pujada notable del preu del cru, un exemple clar de com una decisió política i comercial es tradueix en preus en qüestió d’hores.

El mecanisme és senzill: quan l’oferta es restringeix i la demanda es recupera, el preu respon amb rapidesa. És una lògica que es repeteix en gairebé qualsevol mercat de matèries primeres, però en el petroli té una particularitat: pocs actors amb molt de pes poden decidir, de manera coordinada, quant produeixen, i això els dona una influència directa sobre un preu del qual depèn bona part de l’economia mundial. Per això cada reunió del grup se segueix amb atenció i les seves decisions poden moure els mercats abans que s’hagi aplicat cap mesura.

De la gasolina a la cistella de la compra

L’energia tornava a encarir-se just quan l’economia reobria. Per a empreses intensives en transport o en energia, començava un cicle de costos a l’alça que es prolongaria més d’un any. El combustible influeix en el cost de moure mercaderies, de produir i d’abastir, de manera que l’efecte s’estén a gairebé qualsevol cadena.

Per a les famílies, el canal més visible és el dels carburants i la factura energètica, però n’hi ha d’altres de menys evidents: el transport dels aliments, els plàstics, els fertilitzants o els fletaments. El preu de l’energia poques vegades es queda en el sector energètic, i els seus efectes es van traslladant als preus finals amb un cert retard. Els sectors amb marges ajustats són els primers que han de decidir si absorbeixen la pujada o la traslladen als seus clients.

Mesurar l’exposició

Convé mesurar quant pesa l’energia en els costos de cada negoci, revisar els contractes amb proveïdors i clients per veure si permeten traslladar les pujades i estudiar mesures d’eficiència. Quan els contractes són a preu tancat, la pujada l’absorbeix qui ven; quan són revisables, la comparteix. Saber en quina de les dues situacions és cada línia de negoci evita sorpreses. Convé deixar per escrit aquests càlculs per poder-los actualitzar quan canviïn els preus.

També ajuda parlar amb el banc i amb els assessors sobre com afectaria un període prolongat de costos alts la tresoreria. No es tracta d’endevinar cap on anirà el petroli, sinó de saber quant de marge queda si el cost de produir o de transportar puja de manera sostinguda i quines palanques hi ha per compensar-ho. Per exemple, ajustar tarifes, renegociar amb proveïdors, optimitzar rutes o revisar el calendari de compres.

Qui coneix la seva exposició a l’energia decideix amb més marge.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.