Falten xips i s’aturen les fàbriques de cotxes

Durant la primavera del 2021, la manca de semiconductors va obligar fabricants d’automòbils de tot el món, també a Espanya, a aturar línies de producció. Els vehicles estaven llestos en gairebé tot, tret d’una peça petita, i sense ella no podien sortir de la fàbrica. La imatge de plantes aturades per la manca d’un component que quasi ningú coneixia fora del sector va sorprendre empresaris i consumidors. Era un recordatori de com es veu poc d’una cadena quan tot funciona.

Més enllà de l’automòbil, l’episodi va deixar un ensenyament d’abast general. Una cadena de subministrament és tan forta com la seva baula més feble, i de vegades aquesta baula és diversos nivells per sota del que l’empresa veu cada dia. Quan es trenca, l’impacte no es limita al proveïdor afectat: es propaga cap amunt, fins al producte final, i cap als clients, que esperen un lliurament que no arriba. És el tipus de risc que no figura en cap pressupost fins que es materialitza.

Una peça petita, una indústria sencera

Els semiconductors, o xips, són presents en gairebé qualsevol producte electrònic modern, i un cotxe n’incorpora molts. Intervenen en funcions tan variades com la gestió del motor, els sistemes de seguretat o la pantalla del tauler. Per això, quan van faltar, els fabricants d’automòbils de tot el món, també a Espanya, van haver d’aturar línies de producció durant la primavera del 2021.

Un cotxe és un producte d’assemblatge en què cada peça té el seu lloc: sense una sola d’elles, el vehicle no es completa. És el que passa en les indústries de muntatge complex, on milers de components procedents de centenars de proveïdors han d’arribar a temps i en la quantitat exacta. Faltava una peça petita i s’aturava una indústria sencera. Mentre el subministrament no es normalitzava, la producció i els terminis de lliurament penjaven d’una sola variable.

Dependències ocultes

La crisi dels xips va ensenyar que un component petit pot aturar una cadena sencera. Moltes empreses desconeixien fins a quin punt depenien d’un material o d’un proveïdor concret, perquè aquesta dependència era diverses baules més enrere. El problema no es veu fins que el subministrament s’interromp, i llavors ja és tard per buscar alternatives amb calma.

Per a qualsevol empresa que fabriqui o munti productes amb components electrònics, encara que no sigui del sector de l’automòbil, la pregunta és la mateixa: de què depenen els meus proveïdors. Per als clients finals, l’episodi va recordar que la disponibilitat d’alguns béns no està garantida. Conèixer els proveïdors dels proveïdors és, de vegades, la clau per anticipar-se a un problema. Preguntar a cada proveïdor clau per les seves pròpies fonts no és desconfiança, sinó pràctica professional.

Mapar la cadena

Mapar els proveïdors crítics, i els proveïdors dels proveïdors, va deixar de ser un exercici teòric. És útil identificar quins components no tenen substitut, quins terminis de lliurament manegen i quin marge d’inventari convé mantenir. No cal un sistema sofisticat: un full de càlcul ben mantingut i revisat amb regularitat pot ser un bon començament. L’important és que la informació existeixi abans que faci falta i que algú tingui la responsabilitat d’actualitzar-la.

I és raonable parlar amb els clients amb antelació sobre possibles retards, en lloc de fer-ho quan ja s’han produït. Una comunicació honesta i primerenca protegeix la relació comercial molt millor que una explicació tardana. També convé revisar les clàusules dels contractes que regulen retards, penalitzacions i causes de força major, per saber què es pot exigir i què s’ha promès. Un contracte clar evita discussions quan el problema arriba.

La visibilitat sobre la cadena és un avantatge competitiu.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.