El bitcoin supera per primera vegada els 40.000 dòlars

El dijous 7 de gener del 2021, el bitcoin va superar per primera vegada els 40.000 dòlars: a Coinbase va arribar a cotitzar per sobre de 40.400 abans de recular fins a prop de 38.800. Un dia abans, segons CoinGecko, el valor de totes les criptomonedes juntes havia superat per primera vegada el bilió de dòlars. El preu s’havia duplicat en poc més d’un mes, des dels 20.000 dòlars que va marcar com a màxim a mitjan desembre.

La pujada arriba en un context de tipus d’interès molt baixos, abundant liquiditat i molt d’interès mediàtic. Això no la fa ni sostenible ni predictible: el bitcoin no genera rendes, el seu preu depèn de l’oferta i la demanda, i pot variar un 10 % en un sol dia. Aquest text és informació general i no una recomanació de compra ni de venda de cap actiu.

Un rècord no és una garantia

Que un actiu assoleixi un màxim històric no indica que el mantingui. El mateix 7 de gener ho va il·lustrar: el preu va superar la xifra rodona i en poques hores ja havia tornat part de la pujada. Les criptomonedes cotitzen les vint-i-quatre hores, tots els dies, en plataformes diferents i amb preus que poden diferir entre si, de manera que el valor d’una posició depèn del mercat i de l’hora que es prengui com a referència. La volatilitat funciona en tots dos sentits, i qui inverteix ha de poder assumir caigudes de la mateixa magnitud que les pujades.

A més, no hi ha cap supervisor que ofereixi a l’inversor el que sí aporten els mercats regulats: regles d’informació, separació dels actius dels clients o sistemes de garantia. Les autoritats espanyoles i europees fa temps que adverteixen d’aquest buit, i la Unió Europea treballa en un reglament propi per als criptoactius, encara en fase de proposta.

Com tributa a Espanya

Segons el criteri habitual de la Direcció General de Tributs, vendre criptomonedes, canviar-les per euros o intercanviar-les per una altra criptomoneda pot generar un guany o una pèrdua patrimonial, que s’integra a la base de l’estalvi de l’IRPF. Els tipus d’aquesta base van del 19 % al 23 %, i des del 2021 hi ha un 26 % per a la part que excedeixi els 200.000 euros. Qui manté la posició sense vendre no tributa per la revalorització.

Hi ha aspectes que continuen generant dubtes, com l’obligació d’informar sobre monedes custodiades fora d’Espanya o el tractament de les comissions i del «minatge». Quan l’operativa és freqüent, la dificultat pràctica és reconstruir cada compra i cada venda amb la seva data, el seu import en euros i la seva plataforma, cosa que convé començar a ordenar molt abans de la declaració. Amb caràcter general, el guany o la pèrdua es calcula per diferència entre el valor d’adquisició i el de transmissió, expressats en euros, i les pèrdues es poden compensar amb guanys dins dels límits generals de l’impost.

Què convé revisar

Qui ja tingui criptomonedes hauria de poder reconstruir les seves operacions i saber on i com són custodiades les claus d’accés, quina plataforma s’utilitza i què passaria si deixés d’operar. Perdre una clau o patir una fallada de la plataforma pot significar perdre l’actiu sense cap via de reclamació comparable a la d’un banc. Una bona pràctica és portar un registre propi, independent de la plataforma, de cada operació.

Per a empreses i famílies amb una exposició rellevant, el risc no és només el preu: també compten la liquiditat, la concentració en un sol actiu i l’encaix en el patrimoni total. Parlar amb l’assessor fiscal i financer abans de qualsevol decisió evita sorpreses, i la firma no presta serveis d’inversió ni d’intermediació en aquest mercat.

Un rècord és una dada; entendre el risc i la fiscalitat és el que permet decidir amb criteri.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.