- El 14 de gener, el president electe Joe Biden va presentar l’American Rescue Plan, un paquet d’1,9 bilions de dòlars.
- Incloïa xecs directes, ajuts a l’atur i fons per a la vacunació: despesa pública finançada amb deute per sostenir la demanda.
- Tant estímul sobre una economia que ja es recuperava alimentaria la inflació dels mesos següents; pocs ho van anticipar.
El 14 de gener del 2021, el president electe Joe Biden va presentar l’American Rescue Plan, un paquet d’1,9 bilions de dòlars. Incloïa xecs directes a les llars, ajuts per a qui havia perdut la feina i fons per accelerar la vacunació. Era un nou gran estímul fiscal, i la seva dimensió el situava entre les majors respostes de l’època. En termes pràctics, es tractava de posar recursos a mans de les llars i de la campanya de vacunació en un moment de màxima urgència.
Que l’estímul s’anunciés abans que el nou Govern prengués possessió ja deia molt de la urgència amb què es veia la situació. Però la importància del pla anava més enllà dels Estats Units: la major economia del món injectava demanda en plena crisi sanitària, i aquesta decisió acabaria repercutint en preus, tipus d’interès i monedes de mig món.
Què és un estímul fiscal
Un estímul fiscal és despesa pública addicional, normalment finançada amb deute, per sostenir la demanda quan el consum i la inversió privats cauen. Les transferències directes busquen que les llars mantinguin el seu nivell de despesa, i els ajuts a l’atur eviten que la pèrdua de feina es tradueixi de seguida en una caiguda del consum. Els fons per a la vacunació, per la seva banda, buscaven accelerar la sortida de la crisi sanitària, de la qual depenia en última instància la represa de l’activitat.
La contrapartida és que, quan la demanda creix més de pressa que la capacitat de produir, els preus tendeixen a pujar. En una economia que ja s’estava recuperant, afegir-hi un impuls tan gran podia escalfar-la en excés. No és un error d’intenció, sinó un efecte secundari conegut d’aquest tipus de polítiques, la magnitud del qual és difícil de mesurar per endavant.
El que passa allà arriba aquí
Molts dels efectes d’aquest pla es veurien en els mesos següents. Tant estímul alimentaria la inflació, i pocs ho van anticipar llavors; molts ho pagarien el 2022. Per a una empresa europea, el canal no era directe, però sí real: l’evolució dels tipus d’interès, els preus de l’energia i de les matèries primeres i el valor de les monedes depenen en bona part del que decideix Washington. Quan l’economia dels Estats Units creix amb força i els preus pugen, l’efecte es propaga a través dels mercats financers i del comerç internacional.
Per a les famílies, aquests mateixos canals es tradueixen en el cost d’una hipoteca, en el preu de la cistella de la compra o en la rendibilitat dels estalvis. No es tracta de predir cada moviment, sinó d’entendre que les decisions de política econòmica de les grans potències acaben arribant als comptes domèstics. Qui té una hipoteca a tipus variable o preveu refinançar deute és especialment sensible a aquest tipus de canvis.
Quins supòsits incorpora el seu pla
Convé preguntar-se quines hipòtesis estan donant per fetes els plans financers propis. Si una empresa o una família assumeix que l’entorn continuarà igual, qualsevol canvi d’inflació o de tipus li sentarà malament. Revisar el deute a tipus variable, les clàusules d’actualització de preus dels contractes i el marge de tresoreria és una manera pràctica de preparar-se.
No cal encertar l’escenari més probable. El que és útil és comprovar com es comportaria el pla si els preus pugessin més del previst o si el crèdit s’encarís, i parlar-ne amb un assessor abans que passi. Les polítiques ben intencionades també tenen efectes secundaris. Una revisió periòdica, per exemple un cop l’any, permet ajustar el pla sense haver de reaccionar a corre-cuita.
Un pla sòlid admet escenaris diferents del més probable.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
