- L’Eurogrup va aprovar el 30 de novembre, per videoconferència, la reforma del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE).
- Inclou un tallafocs per a la unió bancària que s’avança a principis del 2022.
- Reforça el paper del MEDE en futurs programes i facilita les quites mitjançant clàusules d’acció col·lectiva.
El 30 de novembre del 2020 l’Eurogrup, que reuneix els ministres d’Economia de l’eurozona, va donar llum verda per videoconferència a la reforma del tractat del Mecanisme Europeu d’Estabilitat (MEDE), el fons de rescats de la zona euro. Les modificacions s’havien pactat el 2019, però la seva ratificació s’havia bloquejat per la polèmica a Itàlia. L’acord obria el camí a la seva signatura i a la seva ratificació als parlaments nacionals. La decisió arribava després de mesos de discussió política i tancava un dels afers pendents de l’agenda europea.
El MEDE és l’instrument creat després de la crisi del deute per prestar a països de l’eurozona amb dificultats de finançament. La seva reforma sembla llunyana a la vida d’una empresa o d’una família, però afecta una cosa que sí que les toca: la confiança en el sistema financer i en la capacitat d’Europa per respondre a una crisi bancària o de deute, un afer que la pandèmia havia tornat a posar sobre la taula. Per això se segueix amb atenció encara que no canviï res de seguida.
Què canvia
La reforma reforça el paper del MEDE en el disseny i el seguiment dels programes d’ajuda, juntament amb la Comissió Europea, i li encomana actuar com a suport, o tallafocs, del fons de resolució bancària. Aquest fons és el que finança la liquidació ordenada de bancs en dificultats a la unió bancària, i el suport entrarà en funcionament a principis del 2022, un any abans del previst. Les ratificacions nacionals encara s’havien de completar abans que els canvis fossin efectius.
També es faciliten les quites als creditors en les reestructuracions de deute sobirà mitjançant clàusules d’acció col·lectiva, que permeten que una majoria qualificada de creditors obligui la resta a acceptar un acord. Aquest punt va ser el que va generar el debat a Itàlia, per la por que pogués encarir el finançament dels països més endeutats.
Per què importa la unió bancària
Una unió bancària amb supervisor únic i mecanisme de resolució comú busca que la fallida d’un banc no arrossegui un estat, ni al revés. El tallafocs del MEDE afegeix capacitat financera en cas que el fons de resolució no basti. Per a l’estalviador, la conseqüència pràctica és una protecció més gran davant d’escenaris extrems, tot i que els dipòsits fins a 100.000 euros per titular i entitat ja compten amb garantia.
Per a les empreses, un sistema bancari europeu percebut com a sòlid abarateix el finançament i manté obert el crèdit en moments de tensió. En una crisi com la de la pandèmia, amb préstecs avalats i moratòries, la solidesa bancària és una condició perquè els ajuts funcionin i arribin als qui els necessiten. La confiança, com el crèdit, es construeix a poc a poc i es perd ràpid.
Què convé revisar
Una reforma com aquesta no exigeix accions immediates a empreses ni a particulars. El que és útil és conèixer el marc: què cobreix la garantia de dipòsits, com es reparteixen els riscos entre el banc, els accionistes, els creditors i el fons de resolució, i quina és la situació de l’entitat amb què es treballa. Com millor s’entengui l’estructura, menys sorpreses hi haurà en una situació de tensió.
Convé també revisar amb el seu assessor financer quins productes estan coberts per la garantia de dipòsits i quins no, com certs bons bancaris o fons, que no compten amb la mateixa protecció. Aquesta nota és informativa i no recomana cap producte ni entitat. I recordi que la garantia de dipòsits té límits.
Una xarxa de seguretat comuna és una assegurança l’eficàcia de la qual depèn de no haver-la d’usar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
