- El 10 de desembre Polònia i Hongria van retirar el veto i es van desbloquejar el pressupost europeu i el fons de recuperació, uns 1,8 bilions en total.
- L’11 de desembre els líders van acordar reduir les emissions almenys un 55 % el 2030 respecte al 1990.
- El vincle dels fons amb l’Estat de dret es manté, tot i que amb salvaguardes afegides.
El 10 de desembre del 2020, en una cimera a Brussel·les, els líders de la Unió Europea van desbloquejar el pressupost a llarg termini i el fons de recuperació després que Polònia i Hongria retiressin el veto que mantenien des del novembre. En conjunt, el paquet suma uns 1,8 bilions d’euros: al voltant d’1,07 bilions del pressupost de set anys i 750.000 milions del fons de recuperació.
L’endemà, després d’una negociació que es va allargar durant tota la matinada, els líders van acordar elevar l’objectiu climàtic de la Unió: reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle almenys un 55 % per al 2030 respecte al 1990. Són dues decisions diferents, però connectades: els diners europeus i les exigències de la transició ecològica caminen junts, i tots dos marquen l’entorn en què operaran empreses i famílies els propers anys.
El veto i la seva sortida
Polònia i Hongria bloquejaven el pressupost perquè rebutjaven que els fons europeus es condicionessin al respecte de l’Estat de dret. El mecanisme permet reduir pagaments als països l’incompliment dels quals posi en risc la gestió financera de la Unió, i tots dos governs temien que s’utilitzés amb finalitats polítiques. El bloqueig endarreria el repartiment dels fons de recuperació, dels quals Espanya és un dels grans beneficiaris. Per a un país receptor com Espanya, cada setmana de retard importava.
L’acord va mantenir la clàusula de condicionalitat, però amb salvaguardes: segons la premsa, les sancions no es podran activar fins que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea s’hagi pronunciat sobre la legalitat del mecanisme, un procés que podria trigar més d’un any. Amb això, el bloqueig es va aixecar sense retirar formalment el principi, i els fons van poder posar-se en marxa per al 2021.
L’objectiu del 55 %
El nou objectiu substitueix l’anterior de reduir les emissions un 40 % per al 2030 i situa la Unió en la senda de la neutralitat climàtica el 2050. Polònia, molt dependent del carbó, va ser el principal escull, i Hongria i Txèquia van demanar que es reconegués que alguns països parteixen d’una situació més difícil i necessiten més suport per a la transició. La Comissió ja havia proposat al setembre elevar la meta fins al 55 %.
L’acord dels líders fixa la posició política, però la traducció en lleis concretes correspon a la Comissió, al Consell i al Parlament en els mesos següents. Serà aleshores quan es vegi com es reparteix l’esforç entre sectors i països, i com s’ajusten el comerç de drets d’emissió, les normes d’eficiència energètica i els ajuts a la indústria.
Què convé revisar
Per a les empreses, el missatge és doble. D’una banda, els fons de recuperació es canalitzaran en gran part cap a la transició verda i la digitalització, cosa que obre oportunitats a qui tingui projectes en aquests àmbits. De l’altra, un objectiu climàtic més exigent pot encarir el carboni i l’energia i endurir els requisits en els sectors intensius en emissions, cosa que convé tenir present en planificar inversions.
Convé identificar quant de l’activitat depèn de l’energia i de processos amb altes emissions, quines inversions d’eficiència es podrien amortitzar i quines convocatòries d’ajuts s’obriran. Per a les famílies amb inversions, és informació de context: no implica comprar ni vendre cap producte. Consulti amb el seu assessor abans d’actuar, i no prengui decisions per un titular. El prudent és esperar els textos legals abans de decidir inversions o reconversions.
Els diners europeus i les exigències climàtiques es mouen junts, i convé mirar-los alhora.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
