El Congrés aprova els Pressupostos del 2021

El 3 de desembre del 2020 el Congrés va aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, els primers nous des del 2018. Incloïen més despesa lligada als fons europeus i, per finançar-la en part, pujades d’impostos per a les rendes i els patrimonis més alts. Amb això es tancava una llarga etapa de pressupostos prorrogats i se n’obria una altra en què la fiscalitat de les persones amb majors ingressos canviaria. Per a empresaris i professionals, era un senyal de per on aniria la política fiscal l’any següent.

Per a famílies amb patrimoni i ingressos rellevants, el moment de l’aprovació importava gairebé tant com el seu contingut. Els canvis fiscals aprovats a final d’any solen aplicar-se des de l’1 de gener, i entre l’aprovació i el tancament de l’exercici queda poc temps per revisar la situació personal. Era, per tant, un moment per actuar amb ordre, no amb pressa, però tampoc per deixar-ho estar. Com més aviat es conegui l’efecte sobre la situació pròpia, més opcions hi ha per ordenar les decisions.

Què va aprovar el Congrés

Els Pressupostos Generals de l’Estat fixen els ingressos i les despeses previstos de l’Estat per a l’any. Els del 2021 combinaven dues cares: una major despesa, vinculada als fons europeus, i la càrrega fiscal que la sostindria, que recaia sobre les rendes i els patrimonis més alts.

Un pressupost és una previsió i una declaració de prioritats. Les seves xifres d’ingressos depenen de l’evolució de l’economia i dels canvis en els impostos, i les seves despeses reflecteixen el que el Govern vol impulsar, en aquest cas, bona part dels programes vinculats a la recuperació. Els canvis fiscals que acompanyen els pressupostos solen concretar-se en normes específiques, la redacció final de les quals convé llegir amb atenció. Un titular sobre pujades d’impostos no substitueix la lectura de qui paga què i a partir de quan.

Qui resulta afectat

Les mesures apuntaven als contribuents amb majors ingressos i patrimonis. A la pràctica, això afecta professionals, empresaris i famílies amb immobles, inversions o empreses. Quan una pujada d’impostos s’aprova, el normal és que entri en vigor molt aviat, amb poc marge per organitzar la planificació fiscal.

Cal ser curós a l’hora d’identificar si un està o no en l’àmbit de les noves mesures, perquè els llindars i les definicions importen. A més, els efectes poden ser indirectes: un canvi en la tributació de les rendes del capital o del patrimoni pot influir en les decisions d’inversió, en les estratègies de successió o en la manera com una família organitza els seus béns. Cada cas exigeix una anàlisi pròpia. Les situacions familiars i empresarials són molt diferents, i el que convé a un cas pot no convenir a un altre.

Revisar abans del tancament de l’exercici

Per a famílies amb patrimonis rellevants, els canvis en l’IRPF, l’impost sobre el patrimoni i les assegurances d’estalvi feien recomanable revisar la planificació abans del tancament de l’exercici. Aquesta revisió pot incloure quines rendes es declaren, com s’estructuren les inversions i quines decisions convé avançar o ajornar. Cada cas és diferent i requereix anàlisi individual.

El prudent és demanar a l’assessor fiscal una simulació de la situació personal amb la norma antiga i amb la nova, per veure quant canvia la factura i quines alternatives legítimes hi ha. També convé reunir amb temps la documentació necessària i revisar els productes d’estalvi i assegurança afectats. Les decisions precipitades a final d’any, sense anàlisi, solen ser pitjors que les meditades amb unes setmanes d’antelació. I convé recordar que una planificació legítima busca ordenar la càrrega fiscal dins de la llei, mai eludir-la.

La planificació fiscal funciona millor quan es fa abans que canviï la norma.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.