Eleccions als Estats Units

El 3 de novembre del 2020 els Estats Units van celebrar eleccions presidencials. El resultat no va estar clar de seguida: el recompte es va allargar diversos dies, fins que Joe Biden va ser proclamat guanyador el 7 de novembre. Durant aquest temps, els mercats van operar amb la incertesa pròpia d’uns comicis molt ajustats, en què cada actualització dels resultats podia canviar la percepció de qui governaria. Era, en definitiva, un període de poca informació i molta especulació.

Per a qui té estalvis o inversions, unes eleccions a la major economia del món desperten una pregunta natural: canviarà això la meva cartera? La resposta raonable és que l’important no és encertar el resultat, sinó entendre com es reacciona a la incertesa i quines decisions val la pena prendre, o no prendre, quan el titular del dia canvia cada poques hores. Aquesta reflexió és vàlida per a qualsevol cita electoral rellevant.

Un recompte llarg

Un recompte tan llarg manté en suspens ciutadans, empreses i inversors, perquè fins que no es compta l’últim vot qualsevol titular pot canviar el panorama. Aquells dies mostren com una cita electoral es converteix en un afer econòmic: no pel resultat en si, sinó pel temps que es triga a conèixer-lo.

Un recompte llarg no és necessàriament un signe de problemes: obeeix els procediments de cada territori i el volum de vots que cal comptar i verificar. Però introdueix un període en què no es coneix el resultat, i aquest buit d’informació és precisament el que més incomoda a qui pren decisions econòmiques. Mentre dura, és habitual veure moviments de preus que després es reverteixen. Qui opera amb horitzons curts les pateix més; qui inverteix amb terminis llargs les pot observar amb més distància.

Per què temen els mercats

Els mercats temen més la incertesa que un resultat concret. Quan no se sap qui governarà, ni amb quines majories, resulta difícil valorar l’efecte sobre impostos, regulació o despesa pública. Un cop el resultat és clar, els mercats l’incorporen i passen a ocupar-se d’una altra cosa. Sovint, l’impacte real d’un canvi polític triga a notar-se i depèn del que finalment s’aprovi.

Això explica per què la volatilitat tendeix a concentrar-se en els dies previs i posteriors a un esdeveniment incert, i per què sol disminuir quan s’aclareix el panorama. Per a qui inverteix amb una perspectiva de llarg termini, aquests moviments són soroll més que senyal. El risc és convertir una oscil·lació temporal en una pèrdua definitiva per actuar sota pressió emocional. Les emocions tendeixen a empènyer cap a decisions tardanes, preses quan el preu ja s’ha mogut.

Ni canviar ni improvisar

Per a un inversor de llarg termini, les eleccions poques vegades justifiquen canviar una estratègia ben construïda. Les decisions preses per la notícia del dia solen ser pitjors que les meditades amb antelació. Si l’estratègia reflecteix els objectius, l’horitzó i la tolerància al risc de cada persona, no hauria de dependre del resultat d’una votació. Això val sigui quin sigui el resultat concret i l’opinió que cadascú en tingui.

Això no vol dir desentendre’s. És raonable revisar amb certa periodicitat si la cartera continua alineada amb els objectius, si la liquiditat és suficient per a les necessitats previstes i si hi ha concentracions excessives en un país, un sector o un actiu. Però aquesta revisió s’ha de fer amb calma, amb l’assessor i amb les dades de la pròpia situació, i no en l’escalfor d’una nit electoral. Una bona estratègia inclou regles prèvies sobre quan es revisa i qui participa en la decisió.

Una estratègia sòlida es dissenya per resistir notícies, no per reaccionar a cada una.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.