Entra en vigor el nou text de la Llei concursal

L’1 de setembre del 2020 va entrar en vigor el Text refós de la Llei concursal, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, i publicat al BOE el 7 de maig. Substitueix la Llei 22/2003, a la qual calia recórrer per entendre com funcionen el concurs de creditors, els acords de refinançament i les altres vies d’insolvència, després de disset anys de reformes parcials que havien anat afegint capes a la norma original.

Que el nou text sigui una refosa i no una reforma té una conseqüència pràctica clara: les regles de fons continuen sent, en l’essencial, les mateixes, però canvien la numeració i l’estructura. Per a qui gestiona una empresa, un despatx professional o un patrimoni familiar amb risc d’insolvència, importa saber on cercar cada cosa i quins documents cal actualitzar, sobretot en un moment en què la crisi augmentava el nombre de casos.

Què és una refosa

Un text refós reuneix en una sola norma una llei que ha patit moltes modificacions, i l’ordena i la depura. Per fer-ho, el Govern necessita una autorització de les Corts; aquí procedia d’una llei del 2015, ampliada després. Aquesta autorització permet regularitzar, aclarir i harmonitzar, és a dir, corregir contradiccions i llacunes, tot i que el preàmbul afirma que no es pretén alterar el fons.

A la pràctica, aquest marge d’aclariment pot generar matisos, i els tribunals hauran d’interpretar el nou text. Per això convé llegir-lo com una llei nova en la forma, tot i que hereva de l’anterior. El mateix preàmbul reconeix que quedava pendent incorporar la directiva europea del 2019 sobre reestructuració preventiva, de manera que noves reformes arribarien més endavant.

Estructura i numeració

El text es divideix en tres llibres. El primer regula el concurs de creditors; el segon, els procediments alternatius o previs, com la comunicació de negociacions, els acords de refinançament, els acords extrajudicials de pagaments i el concurs consecutiu; el tercer recull les normes de dret internacional privat de la insolvència. La numeració arriba a l’article 755, davant dels una mica més de 250 de la llei anterior. Cada llibre respon a una pregunta diferent: què passa quan una empresa o un deutor no pot pagar, què es pot fer abans d’arribar al concurs i quina llei s’aplica quan hi ha elements estrangers.

La raó és que es dedica un article a cada matèria i es traslladen normes que estaven disperses en disposicions addicionals i finals. El resultat és més fàcil de llegir, però obliga a fer servir la taula de correspondències que inclou el mateix reial decret legislatiu per saber a quin article nou equival cadascun dels antics. Sense aquesta taula, una cita antiga pot resultar difícil de localitzar.

Què convé revisar

Els contractes, pactes entre socis, informes d’administradors i escrits professionals que citin articles de l’antiga Llei concursal haurien d’actualitzar-se. La mateixa norma estableix que les referències a la llei derogada s’entenen fetes al nou text, de manera que no hi ha un risc d’invalidesa, però sí de confusió i de pèrdua de temps en consultar la norma aplicable.

Més enllà de les cites, és un bon moment per repassar els mecanismes d’alerta primerenca de l’empresa: seguiment de la tresoreria, compliment de terminis de pagament i coneixement de les vies prèvies al concurs previstes. Les mesures excepcionals aprovades per la pandèmia segueixen el seu propi calendari i convé confirmar-les amb l’assessor, perquè conviuen amb el nou text. Informació general. Com més aviat es detecti el problema, més opcions hi ha.

Canviar la numeració no canvia les obligacions, però sí que obliga a saber on són.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.