El Suprem declara laboral la relació dels riders

El 23 de setembre del 2020 el Ple de la Sala Social del Tribunal Suprem va fer pública la seva decisió sobre el cas d’un repartidor de la plataforma Glovo; la sentència, la 805/2020, porta data del 25 de setembre. El Tribunal va declarar que la relació entre el repartidor i l’empresa és laboral i no la d’un treballador autònom, amb la qual cosa ha d’estar d’alta al Règim General de la Seguretat Social. Era la primera vegada que el Suprem es pronunciava sobre aquesta qüestió.

La sentència va tancar anys de resolucions contradictòries de jutjats i tribunals superiors sobre els repartidors de plataformes digitals, els anomenats riders. El seu abast va més enllà de Glovo: fixa criteris que es poden aplicar a altres models de negoci en què una aplicació organitza el treball de persones formalment autònomes, i que la Inspecció de Treball i els jutjats podran utilitzar en casos semblants. Per al mercat de plataformes de repartiment, transport o serveis a domicili, és un canvi del marc de referència.

Com va raonar el tribunal

Per decidir si una relació és laboral, la llei i la jurisprudència atenen dues notes principals: la dependència, és a dir, treballar dins l’organització i sota les instruccions d’un altre, i l’alienitat, és a dir, que els fruits del treball i els riscos del mercat corresponen a l’empresa i no a qui el realitza. El Suprem va considerar que totes dues concorrien en aquest cas.

Entre els elements que va destacar hi ha que l’empresa fixa les condicions essencials del servei, és titular de la plataforma digital, que constitueix l’actiu essencial de l’activitat, i assigna les comandes amb criteris com la localització, l’horari, les valoracions de clients i l’historial. Els repartidors, va afegir, no compten amb una organització empresarial pròpia, sinó que presten el servei integrats en la de la plataforma. La sentència va rebutjar també plantejar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea.

Més enllà de les plataformes

La doctrina no converteix en laborals totes les relacions amb autònoms. Un professional que decideix quan, com i per a qui treballa, amb els seus propis mitjans i la seva pròpia clientela, manté la condició d’autònom. El que el tribunal examina és la realitat de la relació, no l’etiqueta del contracte: si és laboral, ho és encara que s’hagi signat una altra cosa.

Per això el risc es mesura en la pràctica diària: horaris imposats, exclusivitat de fet, ús obligatori d’eines o uniformes de l’empresa, avaluacions que condicionen el treball futur, impossibilitat de rebutjar encàrrecs sense penalització. Com més elements coincideixin, més gran és la probabilitat que la relació es consideri laboral davant la Inspecció o davant un jutge.

Què convé revisar

Les empreses que treballen amb autònoms o amb col·laboradors externs haurien de fer una revisió interna amb el seu assessor laboral: qui són, com s’organitzen, què perceben i quines instruccions segueixen. Les conseqüències d’una reclassificació poden incloure cotitzacions endarrerides, sancions de la Inspecció i reclamacions salarials, de manera que convé detectar els casos dubtosos abans que arribin a un conflicte.

Per al mateix professional autònom, la sentència és també una invitació a revisar la seva situació. Convé conservar contractes, factures i missatges que mostrin com treballa realment, i consultar amb un advocat laboralista si hi ha dubtes sobre la seva condició. Informació general: cada cas depèn de les seves circumstàncies, i aquest pronunciament no resol per si sol totes les situacions. Una revisió ordenada és molt més barata que una reclamació massiva.

El que decideix el caràcter d’una relació de treball és com es treballa, no com es diu.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.