- El PMI compost de l’eurozona va caure a 51,6 des de 54,9 al juliol: l’activitat continua creixent, però a menor ritme.
- Els serveis van quedar en 50,1, just al llindar que separa el creixement de la contracció.
- És un indicador d’enquesta: serveix com a senyal ràpid, no com a mesura exacta del PIB.
El 21 d’agost del 2020 la consultora IHS Markit va publicar l’estimació preliminar dels índexs de directors de compres (PMI) d’agost. L’índex compost de l’eurozona, que combina indústria i serveis, va baixar fins als 51,6 punts des dels 54,9 de juliol, un descens més gran que el previst pels analistes. El de serveis va quedar en 50,1 i el de manufactures en 51,7. Un valor per sobre de 50 indica expansió; per sota, contracció.
La lectura confirmava el que suggerien altres indicadors: després del rebot inicial que va seguir la fi dels confinaments, el ritme de recuperació s’estava moderant. Els analistes ho atribuïen en part al retorn dels contagis en diversos països, i per països l’activitat a Alemanya mantenia un creixement sòlid mentre que a França perdia força. Per a empresaris i famílies, interessa menys la xifra en si que el que pot anticipar sobre els mesos següents.
Què mesura un PMI
Els índexs PMI s’elaboren a partir d’enquestes a una àmplia mostra de responsables de compres d’empreses, als quals es pregunta si la producció, les comandes, l’ocupació o els preus han pujat, baixat o seguit igual respecte al mes anterior. Amb les respostes es calcula un índex que oscil·la entorn de 50: per sobre vol dir que més empreses declaren un augment que un descens, i per sota passa el contrari. Cada país i cada sector té el seu propi índex, i el compost pondera la indústria i els serveis segons el seu pes en l’economia.
És un indicador avançat, perquè es publica abans que el PIB i que les dades oficials, i per això els mercats el segueixen amb atenció. Però té límits: mesura la direcció del canvi, no la magnitud; és una estimació preliminar que es pot revisar, i no substitueix la comptabilitat nacional. Una lectura de 51,6 no vol dir que l’economia creixi un 1,6 %, sinó que la majoria d’empreses enquestades declara una activitat una mica superior a la del mes anterior.
El missatge de la caiguda
La baixada de 54,9 a 51,6 no indica que l’economia torni a contraure’s, sinó que creix a menor ritme del que s’esperava. És la diferència entre rebotar amb força i recuperar-se amb dificultat. Els serveis, els més afectats per les restriccions al contacte personal, van quedar en 50,1, pràcticament estancats, mentre que la indústria resistia una mica millor, amb 51,7 punts a l’índex de manufactures.
Aquesta diferència importa per a Espanya, on el sector serveis inclou turisme, hostaleria, oci i transport, amb un pes molt gran en l’ocupació i en la riquesa. Un indicador europeu no és un indicador espanyol, però suggereix que la demanda de serveis i la confiança dels consumidors d’altres països podien continuar febles durant la tardor, just quan acaba la temporada alta.
Com llegir-lo amb seny
Per a una empresa, un indicador així no és una instrucció, sinó un senyal per revisar hipòtesis. Si el pressupost de l’últim trimestre suposa una recuperació ràpida de les vendes, convé contrastar-lo amb escenaris més prudents i comprovar què passa amb la tresoreria, les comandes a proveïdors i els inventaris si el ritme és la meitat del previst.
Per a una família amb inversions, les dades macroeconòmiques d’un mes rarament justifiquen decisions per si soles. El raonable és mantenir la coherència amb l’horitzó i el perfil de risc de cada persona, i comentar qualsevol canvi amb el seu assessor financer regulat. Aquesta nota és informativa i no recomana comprar ni vendre cap producte.
Un índex d’enquesta ensenya la direcció del vent, no la velocitat del vaixell.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
