Apple val dos bilions de dòlars

El 19 d’agost del 2020 Apple es va convertir en la primera empresa nord-americana a superar els dos bilions de dòlars de capitalització borsària. La xifra, enorme en termes absoluts, va arribar en plena crisi econòmica, quan bona part dels sectors tradicionals travessava dificultats. Aquesta combinació mostrava fins a quin punt la pandèmia afavoria unes activitats i castigava unes altres. És una dada que il·lustra canvis profunds en els hàbits de consum i de treball.

Per a estalviadors i inversors, la dada era una invitació a reflexionar sobre com es reparteix el valor als mercats i sobre quant depèn un patrimoni de poques companyies. No es tracta d’opinar sobre si la valoració d’una empresa és alta o baixa, sinó d’entendre què implica que el mercat es concentri en uns pocs noms i què significa per a qui inverteix, directament o indirectament, en ells. La pregunta rellevant no és quina companyia puja més, sinó quant de risc es concentra en el conjunt.

Què és la capitalització

La capitalització borsària és el valor que el mercat atribueix a una empresa: el preu de cada acció multiplicat pel nombre d’accions. Que Apple superés els dos bilions de dòlars, en una crisi que havia enfonsat tants sectors, mostrava fins a quin punt el mercat afavoria les grans tecnològiques. El seu valor reflecteix les expectatives dels inversors sobre el futur de la companyia, no només els resultats passats.

Convé recordar que la capitalització no és el mateix que els diners que una empresa té ni que el valor dels seus actius: és el preu que el mercat li assigna a cada moment, i pot canviar amb rapidesa segons les expectatives. Per això és una xifra útil per comparar mides, però no per extreure conclusions sobre la solidesa o la rendibilitat futura d’una companyia sense analitzar més dades. Dues empreses amb la mateixa capitalització poden tenir perfils de risc molt diferents.

Dues economies en una

Mentre el comerç físic patia, les grans tecnològiques creixien. El confinament va accelerar el teletreball, les compres en línia i el consum de serveis digitals, just el que ofereixen aquestes empreses. Es dibuixava així una economia a dues velocitats: la del presencial, castigada, i la del digital, reforçada.

Aquesta divergència té conseqüències per a les empreses i per a les famílies. Els negocis que depenen del contacte directe s’han de plantejar com incorporar canals digitals sense perdre la seva essència, i els qui treballen en sectors presencials poden valorar quines habilitats complementàries reforçar. A nivell de patrimoni, la divergència recorda que els sectors no es mouen al mateix ritme i que els avantatges d’avui no sempre es mantenen. Una estructura d’ingressos massa dependent d’un sol tipus d’activitat és més fràgil davant dels canvis de cicle.

Concentració i carteres

La concentració dels índexs borsaris en poques empreses és una dada que convé tenir present en revisar qualsevol cartera. Quan unes poques companyies pesen molt en un índex, qui hi inverteix està, sense saber-ho, molt exposat a elles. Comprendre de què està compost cada fons o índex ajuda a saber quant de risc s’assumeix en realitat.

Una revisió assenyada comença per mirar la composició real: quantes empreses hi ha, quin pes tenen les més grans, quins sectors i països predominen i quant es repeteix entre diferents fons. De vegades, dos productes que semblen diferents acaben compartint les mateixes posicions principals. Un assessor independent pot ajudar a llegir aquesta informació i a decidir si el nivell de concentració és coherent amb els objectius i la tolerància al risc de cada persona. Diversificar entre fons no equival a diversificar a la pràctica si tots contenen el mateix.

Convé saber què hi ha dins d’una cartera, i no només com es diu.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.