- El 31 de juliol l’INE va publicar una caiguda del PIB del segon trimestre d’al voltant del 18,5 %, la més gran de la sèrie.
- Dies abans, el Regne Unit havia imposat una quarantena als viatgers procedents d’Espanya, una altra mala notícia per al turisme.
- En un any així, aguantar depèn de la paciència de bancs, socis i proveïdors: comunicar amb claredat abans que hi hagi un impagament.
El 31 de juliol del 2020 l’Institut Nacional d’Estadística va publicar una caiguda del PIB del segon trimestre d’al voltant del 18,5 %, la més gran de la sèrie estadística. Era la primera dada completa que cobria els mesos més durs de la crisi: el confinament, l’aturada de l’activitat no essencial i la reobertura gradual. La xifra confirmava en termes oficials el que molts negocis ja sabien per la seva pròpia caixa. Davant de xifres així, convé evitar tant el pànic com la indiferència.
Dies abans, el Regne Unit havia imposat una quarantena als viatgers procedents d’Espanya, una decisió que afegia incertesa a un estiu ja de per si complicat per al turisme. Les dues notícies juntes dibuixaven un panorama exigent: una economia que acabava de patir una caiguda històrica i un sector clau que veia com se li complicava una de les seves millors fonts de visitants.
La xifra
El PIB és el valor de tot el que produeix l’economia en un període. Una contracció d’aquesta magnitud en un sol trimestre reflecteix l’efecte del confinament i de l’aturada d’activitat. Recull per primera vegada els mesos més durs de la crisi en una única dada trimestral. Cal llegir-la amb prudència, perquè es refereix al conjunt de l’economia i no a la situació concreta de cada empresa.
Una xifra tan gran no vol dir que cada negoci hagi perdut el mateix. Alguns sectors van patir molt més que altres, i dins de cada sector hi va haver empreses amb més o menys capacitat d’adaptació. L’útil d’una dada macroeconòmica és que ajuda a posar en context la pròpia situació: permet saber si el que es viu és excepcional o s’assembla al que passa a l’entorn, i a partir d’aquí decidir amb realisme.
Una altra mala notícia per al turisme
La quarantena britànica se sumava així a la caiguda del PIB. Amb el turisme britànic frenat en ple estiu, quedava clar que el 2020 es jugava en la tresoreria. Els turistes britànics són una part important del visitant estranger, i una quarantena desincentiva els viatges.
Una quarantena al tornar del viatge pesa en la decisió de reservar molt més que qualsevol descompte. Qui s’ha de quedar a casa durant diversos dies després de tornar de vacances sol preferir un altre destí, o no viatjar. Per a hotels, restaurants i comerços que comptaven amb aquesta clientela, l’efecte va ser immediat, i per al conjunt de l’economia va ser un recordatori de com n’estava, d’exposada, a decisions preses fora de les seves fronteres. Diversificar els mercats d’origen redueix aquest risc, encara que no l’elimina.
Paciència de bancs, socis i proveïdors
La dada confirmava el que moltes empreses ja vivien. En un any així, la capacitat d’aguantar depèn de la paciència de bancs, socis i proveïdors. Mantenir una comunicació clara amb ells, explicar la situació abans que hi hagi un impagament i proposar un calendari realista sol ser millor que esperar que els problemes s’agreugin. El silenci, en canvi, sol interpretar-se com un senyal de mala situació.
Un pla creïble, amb xifres i dates, és la millor carta per demanar temps. Els bancs i els proveïdors prefereixen una empresa que explica amb anticipació que travessa una dificultat a una que desapareix de sobte. Convé presentar la situació amb transparència, mostrar quines mesures s’estan prenent i proposar una solució que totes dues parts puguin complir. I és útil comptar amb l’assessor per preparar aquestes converses.
El 2020 la partida es va jugar a la tresoreria i en la confiança dels qui sostenen l’empresa.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
