- Dues ordres executives signades el 6 d’agost vetan les transaccions amb ByteDance (TikTok) i amb WeChat, de Tencent.
- L’abast exacte l’ha de fixar el Departament de Comerç abans que s’acabi el termini de 45 dies.
- Afecta qui anuncia, ven o cobra a la Xina a través d’aquestes aplicacions, i qui depèn de plataformes de tercers.
El 6 d’agost del 2020 el president dels Estats Units, Donald Trump, va signar dues ordres executives que prohibeixen a persones i empreses nord-americanes fer transaccions amb ByteDance, propietària de TikTok, i amb l’aplicació WeChat, de la xinesa Tencent. Les prohibicions entrarien en vigor als 45 dies, el diumenge 20 de setembre, i es recolzen en la llei de poders econòmics d’emergència i en una declaració d’emergència nacional.
La justificació oficial va ser la seguretat de les dades: el Govern nord-americà sosté que les aplicacions recullen informació dels seus usuaris a què podria accedir el Partit Comunista Xinès. Però l’abast pràctic va quedar obert, perquè corresponia al secretari de Comerç definir quines transaccions es prohibien. Per a les empreses, la incertesa és en si mateixa un risc, i no només per a les nord-americanes.
Què prohibeixen les ordres
Les ordres no tanquen les aplicacions arreu del món ni afecten directament els usuaris europeus. Prohibeixen a les persones sotmeses a la jurisdicció nord-americana fer transaccions amb les dues matrius, cosa que a la pràctica pot arribar a botigues d’aplicacions, proveïdors d’infraestructura, publicitat i pagaments. L’ordre sobre Tencent es limita a les transaccions relacionades amb WeChat, no amb la resta dels seus negocis.
Què significa «transacció» és el punt decisiu, i per això s’esperava una definició del Departament de Comerç. Segons com es redacti, l’efecte pot anar d’una restricció estreta a un bloqueig ampli. Quan una norma s’anuncia amb un termini i amb un abast per determinar, el prudent és preparar diversos escenaris en lloc d’esperar el text final. S’informava, a més, que ByteDance negociava la venda de les seves operacions als Estats Units, de manera que el termini podia ser també una finestra de negociació.
Efectes per a empreses europees
Encara que es tracti d’una decisió nord-americana, els seus efectes poden arribar a empreses espanyoles. Qui ven a la Xina sol fer servir WeChat com a canal de comunicació, atenció al client i cobrament; qui fa publicitat a TikTok depèn d’una plataforma sotmesa a pressió política. I les companyies amb filials o proveïdors als Estats Units poden quedar atrapades a la cadena de compliment.
És un cas clar de risc de plataforma: un canal que semblava estable pot deixar de funcionar per una decisió aliena. Mesurar quant de les vendes, dels contactes amb clients o de la comunicació amb equips depèn d’una sola aplicació és el primer pas per saber si hi ha un problema i de quina mida. No es tracta de dramatitzar, sinó de mesurar: moltes empreses descobreixen en fer aquest exercici que depenen d’un servei concret més del que pensaven.
Què convé revisar
Convé fer un inventari de les plataformes de tercers que sostenen el negoci, amb una pregunta senzilla per a cadascuna: què passaria si desaparegués demà. Després, revisar si hi ha alternatives, si es disposa de les dades de contacte dels clients fora de la plataforma i si els contractes publicitaris permeten canviar de canal.
També és útil seguir amb atenció l’evolució jurídica, perquè aquest tipus d’ordres pot acabar als tribunals i en negociacions que modifiquen terminis i condicions. Aquesta nota informa d’un fet i no pretén valorar la decisió política; cada empresa hauria d’analitzar la seva exposició amb l’ajuda del seu assessor. I si l’empresa transfereix dades de clients a proveïdors d’aquests països, convé enllaçar aquesta revisió amb la de protecció de dades i transferències internacionals.
Dependre d’un sol canal aliè és una decisió, encara que no es prengui de manera conscient.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
