- El Reial decret llei 5/2020, de 25 de febrer, reforma la llei de la cadena alimentària després de les mobilitzacions de les organitzacions agràries.
- Els contractes han de tenir en compte els costos de producció i es prohibeix vendre per sota d’aquests; les promocions queden regulades.
- Inclou també mesures fiscals i laborals per al sector, entre elles rebaixes de cotitzacions en convertir contractes temporals en fixos.
El 25 de febrer del 2020 el Consell de Ministres va aprovar el Reial decret llei 5/2020, de mesures urgents en matèria d’agricultura i alimentació, que el BOE va publicar l’endemà. Arriba després de diverses setmanes de mobilitzacions de les organitzacions agràries, que reclamaven preus que cobrissin els costos de producció i una resposta als problemes del sector.
El nucli del decret llei és la reforma de la Llei de la cadena alimentària, del 2013. Els contractes hauran de tenir en compte els costos de producció, es prohibeix la venda a pèrdua, es regulen les promocions comercials per evitar que els productes del camp es banalitzin i es fan públiques les sancions per infraccions greus i molt greus. Com tot decret llei, ha de ser convalidat pel Congrés en el termini de trenta dies.
Com funciona la cadena alimentària
Entre l’agricultor i el consumidor hi ha diverses baules: cooperatives, indústria transformadora, distribució i comerç. Cadascun negocia el seu preu amb el següent i el poder de negociació no és igual en tots: els productors, nombrosos i amb producte perible, solen tenir menys marge que els grans compradors. La llei del 2013 buscava equilibrar aquestes relacions amb contractes per escrit i un règim de bones pràctiques.
La reforma reforça aquesta idea. Si el preu que rep el productor ha de tenir en compte el que li costa produir, es pretén evitar que la competència entre cadenes de distribució es traslladi íntegra a la baula més feble. A canvi, planteja qüestions pràctiques: com es calcula el cost de producció, qui l’acredita i com s’aplica a productes amb costos molt diferents segons la zona o la campanya.
Mesures fiscals, laborals i de suport
El decret llei no es limita als preus. Inclou mesures fiscals per a joves agricultors a l’IRPF i una reducció de les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social quan els contractes temporals agraris es converteixen en indefinits o fixos discontinus. En paral·lel, el Govern es va comprometre a reforçar el control de la cadena, mantenir les assegurances agràries i defensar el pressupost de la política agrària europea.
Per a les empreses de la indústria agroalimentària i la distribució, l’efecte més directe és en els contractes: hauran de revisar les seves condicions de compra, les promocions i els terminis de pagament. Alguns d’aquests costos es podrien traslladar al preu final, tot i que el resultat dependrà de com s’apliqui la norma i de quant marge tingui cada baula. Per al consumidor final, l’efecte dependrà en bona part de la competència entre cadenes de distribució, que continua sent intensa, i de si els marges de la indústria i el comerç absorbeixen part del canvi.
Què convé revisar
Qui compra producte agrari o alimentari hauria de repassar els seus contractes i els seus preus de compra amb el seu assessor jurídic, i comprovar que el contracte recull els costos de producció i es formalitza per escrit quan la llei ho exigeix. Les promocions i ofertes també s’han de revisar per evitar que, sense voler, entrin en el terreny de la venda a pèrdua.
Qui produeix o ven producte agrari pot valorar quins ajuts fiscals i laborals li corresponen, i si li convé transformar contractes temporals en fixos discontinus o indefinits. Consulti amb el seu assessor els requisits exactes, que depenen de cada cas.
Quan canvien les regles de la cadena, el primer pas és mirar el contracte.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
