Barcelona es queda sense Mobile World Congress

El 12 de febrer del 2020 la GSMA, l’organització que el convoca, va cancel·lar el Mobile World Congress de Barcelona a causa del coronavirus. La decisió va arribar després que una successió de grans empreses anunciés que no hi aniria. Era la primera vegada que el congrés no se celebrava des que es va instal·lar a la ciutat, i la notícia va tenir un ressò immediat més enllà del sector tecnològic.

Per a Barcelona, el congrés era molt més que una fira: era una cita que omplia hotels, restaurants i transports durant una setmana i que donava projecció internacional a la ciutat. Que es cancel·lés amb tan poc marge de reacció va convertir un afer sanitari encara llunyà en un problema econòmic local, amb conseqüències per a negocis de moltes mides i sectors.

Una cancel·lació en cadena

Un congrés d’aquesta dimensió depèn que hi acudeixin les grans empreses que li donen prestigi i atrauen la resta. Els expositors més coneguts funcionen com un imant: són els que justifiquen el viatge dels visitants, els que atrauen la premsa i els que sostenen el valor dels espais i de les entrades. Quan diversos d’ells es retiren, l’esdeveniment perd la raó de ser fins i tot abans que l’organització prengui cap decisió.

Quan diverses empreses es van retirar, l’organització es va quedar sense el nucli de l’esdeveniment i la cancel·lació va ser la conseqüència lògica. Per a la ciutat, l’anunci va arribar amb molt poc marge per reaccionar. Qui organitza un esdeveniment així assumeix compromisos amb molta antelació, i qui treballa al seu voltant també, de manera que una decisió presa en pocs dies té efectes que triguen setmanes a ordenar-se. En aquestes setmanes, la tresoreria és la que paga la incertesa.

Qui ho va notar primer

L’impacte en hotels, restauració, transport i serveis va ser immediat. Al voltant d’un gran esdeveniment hi ha molts negocis, des de la petita botiga fins al proveïdor de personal temporal, la facturació anual dels quals comptava amb aquelles setmanes. No sempre es veu des de fora, però l’activitat d’un congrés es reparteix per una llarga cadena de proveïdors que depenen els uns dels altres.

Reserves fetes amb mesos d’antelació, contractes de personal i compres de producte van quedar en l’aire. Alguns d’aquests compromisos es poden cancel·lar o ajornar; d’altres no, i la diferència depèn del que digués cada contracte i de si hi havia una clàusula de força major o una assegurança d’anul·lació. Qui no ho havia revisat abans ho va haver d’esbrinar amb pressa i sota pressió.

La dependència dels grans esdeveniments

Per a molts negocis de la ciutat va ser el primer senyal de com era de vulnerable un model molt dependent dels grans esdeveniments. Una empresa que concentra una part important dels seus ingressos en poques dates hauria de saber què faria si una d’elles desaparegués: quins costos pot retallar, quines assegurances cobreixen una cancel·lació i quanta tresoreria necessita per aguantar fins que l’activitat es recuperi.

Convé, a més, revisar els contractes amb proveïdors i amb clients per saber qui assumeix el risc quan un esdeveniment es cancel·la, i si hi ha la possibilitat d’ajornar pagaments o de reubicar l’activitat. També pot ser útil buscar ingressos en altres èpoques de l’any o amb altres públics, sense renunciar per això al que ja funciona. Són mesures de prudència que es prenen amb calma, abans de necessitar-les. I si el negoci depèn de pocs clients grans o de poques temporades, l’exercici de previsió ha de ser encara més exigent.

Els ingressos concentrats en poques dates són un risc que es pot mesurar i cobrir, però només si s’hi ha pensat abans.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.