- El Reial decret llei 3/2020, publicat el 5 de febrer, incorpora a la llei espanyola les regles europees d’IVA conegudes com a «quick fixes».
- Afecten les vendes en consigna, les operacions en cadena, el número d’IVA del client i la prova del transport entre països.
- La majoria s’aplica des de l’1 de març: qui ven a altres països de la UE ha de revisar factures, contractes i registres.
El 5 de febrer del 2020 el BOE va publicar el Reial decret llei 3/2020, de 4 de febrer, una norma que incorpora a la legislació espanyola diverses directives de la Unió Europea. Entre aquestes hi ha les que modifiquen l’IVA dels lliuraments de béns entre estats membres, les anomenades «quick fixes» o solucions ràpides, aprovades a Brussel·les el 2018 i el 2019 per donar seguretat a les operacions intracomunitàries.
El decret llei recull també altres directives, sobre resolució de litigis fiscals entre estats, plans de pensions d’ocupació i distribució d’assegurances, però són les novetats de l’IVA les que més afecten el dia a dia de les empreses que venen o compren fora d’Espanya. Segons l’Agència Tributària, les regles sobre prova del transport regeixen des de l’1 de gener del 2020 i la resta de canvis s’aplica des de l’1 de març.
Què canvia a l’IVA
Tres figures canvien. Les existències en consigna són béns enviats a un altre país per quedar a disposició d’un client ja identificat, que els adquirirà més endavant: el lliurament s’entén produït quan el client els retira, amb requisits i terminis. En les operacions en cadena, on un mateix bé es ven diverses vegades amb un sol transport entre països, la norma fixa a quina venda s’atribueix aquest transport i, per tant, quin és el lliurament exempt.
A més, perquè un lliurament a un altre estat membre quedi exempt, no n’hi ha prou que els béns surtin d’Espanya: el comprador ha de comunicar al venedor un número d’IVA d’un altre estat membre i el venedor ha de declarar l’operació en el model 349. La prova del transport es basa en presumpcions, per exemple dos documents independents entre si, com el CMR signat o la factura del transportista, o un d’ells juntament amb l’assegurança o un justificant de pagament.
Per què importa a l’empresa
L’exempció és el centre de l’operació. Si una empresa espanyola no pot acreditar que la mercaderia ha arribat a un altre país o que el seu client té un número d’IVA vàlid, l’Administració li pot exigir l’impost espanyol com si fos una venda interior, amb recàrrecs i interessos. Per a una pime exportadora, aquest risc pot suposar una quantitat rellevant en una sola revisió.
Les regles noves també simplifiquen. Les vendes en consigna permeten tenir existències en un magatzem d’un client en un altre país sense la complexitat de registrar-s’hi, sempre que es compleixin les condicions. I l’existència de criteris comuns per provar el transport redueix les discussions amb l’Administració, perquè ofereix una llista de documents que s’accepten com a prova.
Què convé revisar
Abans de facturar sense IVA a un client de la UE, convé comprovar que el seu número és vàlid al sistema VIES de la Comissió Europea i guardar la verificació. És important també revisar els contractes i les condicions de lliurament pactades: qui transporta, qui assumeix el risc i quins documents se signen a destinació.
Qui mantingui estocs en altres països o participi en vendes en cadena hauria de repassar amb el seu assessor com es registren aquestes operacions, i assegurar-se que els programes de facturació s’actualitzen a temps. Un arxiu ordenat de la documentació del transport és avui la millor defensa davant de qualsevol comprovació posterior.
A l’IVA intracomunitari, el que no es pot provar és el que s’acaba pagant.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
