- El BOE del 28 de gener va publicar les directrius del Pla Anual de Control Tributari i Duaner del 2020.
- Entre les prioritats hi ha els preus de transferència, la fiscalitat internacional, els grans patrimonis i l’activitat no declarada.
- El pla combina control i assistència: més eines digitals per complir i més anàlisi de dades per detectar incompliments.
El Butlletí Oficial de l’Estat del 28 de gener del 2020 va publicar la resolució de la Direcció General de l’Agència Tributària, datada el 21 de gener, amb les directrius generals del Pla Anual de Control Tributari i Duaner del 2020. És un document que la Llei general tributària obliga a aprovar cada any i que indica per on buscarà l’Agència els incompliments en els propers mesos.
Les directrius s’organitzen en cinc línies: informació i assistència, prevenció de l’incompliment i foment del compliment voluntari, investigació i comprovació del frau, control del frau en la fase de recaptació i col·laboració amb les administracions tributàries de les comunitats autònomes. El pla no crea obligacions noves, però anticipa on posarà l’Agència els seus recursos durant l’any.
On posa el focus
En fiscalitat internacional, el pla preveu un sistema automatitzat d’anàlisi de risc amb les dades d’operacions entre entitats vinculades, inclosos els informes país per país, i inspeccions a grups multinacionals sobre preus de transferència, establiments permanents i règims preferents. Presta una atenció específica als negocis molt digitalitzats.
En l’àmbit intern, s’hi esmenten l’anàlisi dels grans patrimonis per detectar rendes i actius ocults, la lluita contra l’activitat no declarada, la revisió de les societats que declaren de manera reiterada bases imposables negatives i deduccions pendents, i les relacions laborals encobertes sota aparença mercantil, amb els seus efectes en IVA i IRPF. També es citen els artistes i esportistes no residents i les operacions amb criptomonedes. El pla no promet inspeccions concretes, sinó que descriu àrees de risc, i l’Agència compta cada cop amb més eines d’anàlisi de dades per decidir a qui revisar.
La part d’assistència
El pla no és només control. Entre les seves novetats hi ha un projecte pilot d’administracions d’assistència digital integral a partir de l’últim trimestre de l’any, un assistent censal per presentar la declaració d’alta i modificació de dades, i un sistema que permetrà als assessors relacionar-se a distància amb la Inspecció. El text insisteix a anticipar-se a l’incompliment amb informació i avisos més que a corregir-lo després.
Per al contribuent, aquesta filosofia té una conseqüència pràctica: l’Agència creua cada cop més dades de fonts diferents, i les discrepàncies entre el que s’ha declarat i el que ja coneix es detecten abans. Regularitzar per iniciativa pròpia sol sortir més barat que esperar un requeriment, perquè els recàrrecs per declaració voluntària són inferiors a les sancions. Convé recordar que aquests recàrrecs augmenten amb el temps transcorregut, de manera que ajornar la correcció sol sortir més car que fer-la com més aviat millor.
Què convé revisar
Les empreses amb operacions entre societats del mateix grup o amb socis i administradors haurien de comprovar que els preus pactats es poden justificar i que la documentació està al dia. Convé també revisar que les bases negatives i deduccions pendents estan ben suportades i que les relacions amb col·laboradors externs no s’assemblen a una relació laboral.
Les persones amb patrimoni o activitats a l’estranger farien bé de tenir ordenada la informació sobre la seva residència fiscal, els seus actius i les seves rendes. Si detecta un error, consulti amb el seu assessor quina és la via més adequada per corregir-lo abans que arribi una comunicació de l’Agència. I si rep un requeriment, contesti dins de termini i amb la documentació que el sustenti: la manca de resposta sol agreujar el problema.
Conèixer les prioritats de l’Agència no serveix per endevinar inspeccions, sinó per posar la casa en ordre amb temps.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.


