Nou règim de les entitats de pagament a Espanya

El 24 de desembre del 2019, el BOE va publicar el Reial decret 736/2019, del 20 de desembre, que regula el règim jurídic dels serveis de pagament i de les entitats de pagament, amb entrada en vigor l’endemà. Desenvolupa el reial decret llei del 2018 que va incorporar a Espanya la segona directiva europea de serveis de pagament, coneguda com a PSD2, i deroga el reglament del 2010 que regia fins aleshores.

Entre les seves novetats destaca que la competència per autoritzar les entitats de pagament i de diner electrònic passa del Ministeri d’Economia al Banc d’Espanya, que a més durà tres registres: entitats de pagament autoritzades, proveïdors de serveis d’informació sobre comptes i entitats exemptes. El text amplia les exigències de govern corporatiu, seguretat i continuïtat de negoci per a qui sol·liciti l’autorització. Amb això es completa, en l’essencial, el marc espanyol de la PSD2, que busca més competència, més seguretat i més protecció en els pagaments electrònics.

Què regula

El decret desenvolupa els requisits de capital amb tres mètodes de càlcul entre els quals cada entitat tria, les regles de salvaguarda dels fons dels clients, i les condicions per operar amb agents, als quals permet rebre fons directament als seus comptes, encara que amb exigències de control intern i de prevenció del blanqueig de capitals. També elimina la prohibició que els agents recorrin a subagents.

Dedica atenció als nous proveïdors de serveis de pagament que accedeixen, amb el consentiment del client, als seus comptes en altres bancs: els d’iniciació de pagaments, que ordenen una transferència en nom de l’usuari, i els d’informació de comptes, que agreguen dades de diverses entitats. Són la base del que es coneix com a banca oberta, una de les grans novetats de la PSD2. Per a l’usuari, la conseqüència pràctica és poder agregar els comptes de diferents bancs en una sola aplicació, sempre amb el seu consentiment exprés.

Externalització i reclamacions

El decret precisa que es consideren funcions operatives importants tots els sistemes informàtics vinculats als serveis de pagament, de manera que la seva externalització requereix un contracte que defineixi les responsabilitats, una autoavaluació de riscos i accés directe de l’entitat i del Banc d’Espanya a la informació. Això afecta de ple els qui contracten serveis al núvol.

En matèria d’atenció al client, regula els procediments de reclamació, la figura opcional del defensor del client i el contingut mínim dels informes anuals. Per a l’usuari, la directiva i el seu desenvolupament estableixen a més que, davant operacions no autoritzades, el pagador suporta com a màxim 50 euros fins que comuniqui la pèrdua o sostracció de l’instrument, i que l’entitat ha de retornar l’import de seguida tret de sospita de frau.

Què convé revisar

Les entitats de pagament, fintech i plataformes que operen a Espanya haurien de comprovar la seva situació d’autorització, els seus procediments de seguretat, els seus contractes d’externalització i els seus agents, i seguir les comunicacions del Banc d’Espanya. Si preveuen oferir serveis d’iniciació o agregació, convé valorar el règim que els correspon.

Els comerços i empreses que cobren amb mitjans electrònics, i les que fan servir targetes o vals d’empresa, haurien de revisar si els seus instruments encaixen en l’exempció de les xarxes limitades, que el decret precisa, per exemple, per als vals de menjar o els mitjans de pagament de mobilitat urbana. Si té dubtes, consulti-ho amb el seu assessor.

Les regles dels pagaments s’escriuen amb detall, i qui presta o fa servir aquests serveis hi guanya si les coneix a temps.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.