El TJUE reconeix immunitat a Junqueras com a eurodiputat

El 19 de desembre del 2019, la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència en l’afer Junqueras Vies (C-502/19). Va resoldre que una persona escollida al Parlament Europeu adquireix la condició de membre de la Cambra des de la proclamació oficial dels resultats electorals, i que des d’aquell moment gaudeix de les immunitats previstes en el protocol sobre els privilegis i immunitats de la Unió, encara que no hagi complert les formalitats que prevegi el dret nacional.

La consulta la va plantejar el Tribunal Suprem espanyol, en el marc del recurs d’Oriol Junqueras, aleshores en presó provisional, contra la decisió que li va denegar un permís per anar a la Junta Electoral Central a acatar la Constitució després de ser escollit eurodiputat a les eleccions del 26 de maig del 2019. L’advocat general del Tribunal havia proposat el 12 de novembre una solució diferent, que el tribunal no va seguir.

Què diu la sentència

El tribunal raona que el mandat al Parlament Europeu neix de l’elecció directa pels ciutadans, i que exigir formalitats nacionals addicionals per reconèixer la condició d’eurodiputat pot donar lloc que una persona escollida quedi sense exercir el seu càrrec. Per això, la immunitat, que protegeix l’actuació lliure del Parlament, ha d’operar des del moment de la proclamació.

Si, amb la immunitat ja vigent, un tribunal nacional estima que s’ha de mantenir una mesura com la presó provisional, ha de sol·licitar el més aviat possible al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat, segons preveu el protocol. La sentència no entra en el fons del procés penal ni en la culpabilitat de ningú: es limita a interpretar el dret de la Unió i a traslladar aquesta interpretació a l’òrgan que va preguntar.

Com funciona la qüestió prejudicial

El mecanisme que va activar aquest cas, la qüestió prejudicial, permet a qualsevol jutge nacional preguntar al Tribunal de Justícia com s’ha d’interpretar una norma europea que necessita aplicar. La resposta és vinculant per a aquell jutge, i serveix de criteri per a tots els altres. Així es garanteix que el dret de la Unió s’apliqui de manera uniforme als vint-i-set estats. El tribunal nacional que planteja la qüestió suspèn el procediment fins a rebre la resposta, cosa que allarga els terminis però aporta seguretat jurídica.

No és un instrument reservat a grans afers polítics. La majoria de les qüestions prejudicials procedents d’Espanya han tractat afers ordinaris: clàusules abusives en préstecs hipotecaris, contractes de treball temporals al sector públic, indemnitzacions o protecció de consumidors. Les seves respostes han canviat la pràctica de bancs, empreses i administracions. En els darrers anys, les respostes del Tribunal de Luxemburg han obligat a revisar pràctiques bancàries, laborals i de consum a Espanya, amb efectes econòmics importants.

Què convé tenir present

Per a empreses i particulars, la lliçó pràctica és que el dret de la Unió es pot invocar davant els jutges espanyols, i que quan un tribunal té dubtes, pot preguntar a Luxemburg. En un litigi en què es discuteix la compatibilitat d’una norma nacional amb el dret europeu, convé valorar amb un advocat si cal sol·licitar aquesta consulta.

També és útil seguir la jurisprudència del Tribunal de Justícia en les matèries que afecten cada activitat, perquè les seves decisions tenen efecte directe en contractes i en l’actuació de les administracions. Per al cas concret o per valorar una situació litigiosa, consulti-ho amb un advocat especialitzat.

Les preguntes d’un jutge nacional a Luxemburg poden acabar canviant les regles de tothom.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.