Els Estats Units i la Xina estrenen nous aranzels

L’1 de setembre del 2019 va entrar en vigor la primera part de l’aranzel del 15 % que els Estats Units apliquen a uns 125.000 milions de dòlars d’importacions xineses, entre els quals calçat, roba, rellotges intel·ligents, altaveus intel·ligents, auriculars i televisors de pantalla plana. La resta de la llista, fins a arribar als 300.000 milions, quedava prevista per al 15 de desembre.

La Xina va aplicar el mateix dia els seus propis aranzels, d’entre el 5 % i el 10 %, sobre productes nord-americans, i per primera vegada hi va incloure el petroli cru amb un gravamen del 5 %. Eren mesures anunciades el 23 d’agost, quan Washington va respondre a la pujada xinesa amb un augment addicional dels seus aranzels, que passarien del 25 % al 30 % sobre una llista anterior a partir de l’1 d’octubre. Amb això, la guerra comercial entrava en el seu segon any amb una escalada que tant Washington com Pequín presentaven com a resposta a les mesures de l’altra part.

Dels aranzels als preus

Un aranzel és un impost sobre un producte importat, i a la pràctica es reparteix entre l’exportador, que pot abaixar el preu per mantenir la venda, l’importador i el consumidor final. Els estudis que es van fer sobre les primeres rondes van mostrar que la major part acabava recaient sobre les empreses i els consumidors del país que l’imposa, i no tant sobre l’exportador. L’efecte final depèn de l’elasticitat de cada producte: si el comprador el pot substituir fàcilment, l’exportador tendeix a absorbir més; si no pot, el cost es trasllada al preu.

Aquesta ronda era la primera que afectava de manera tan clara productes de consum quotidià, cosa que explica l’atenció dels minoristes nord-americans davant la campanya de Nadal. Quan el cost puja, algunes empreses absorbeixen part de l’augment, altres pugen preus i altres busquen proveïdors en tercers països, com el Vietnam o Mèxic, amb els costos de canvi que això suposa.

Efecte a Europa i a Espanya

Per a les empreses espanyoles i europees, l’efecte és indirecte però real. Hi ha oportunitats puntuals, com quan la Xina compra més a altres proveïdors, i és el que ha passat amb la carn de porcí, un sector en què Espanya ven cada cop més al mercat xinès. Però també hi ha riscos: menor demanda global, cadenes de subministrament que es reorganitzen i una apreciació del dòlar o del iuan que altera els marges. A les empreses industrials, la preocupació no són només els aranzels directes, sinó també els que afecten components i matèries primeres intermèdies que acaben en productes acabats.

A tot plegat s’afegeix la incertesa, que és potser el cost més gran. Les empreses que no saben quins aranzels hi haurà el mes que ve posposen inversions i contractacions, i aquesta prudència generalitzada contribueix a frenar el creixement. Per això els bancs centrals continuen atents a l’evolució del conflicte.

Què convé revisar

Qui importa o exporta hauria de revisar la classificació duanera dels seus productes i les clàusules dels seus contractes, per saber qui assumeix els canvis en aranzels i com es reparteixen els costos. També és útil estudiar proveïdors i mercats alternatius, encara que sigui com a pla de contingència.

En el pla financer, la guerra comercial genera volatilitat en monedes i mercats. Convé recordar que una cartera diversificada es dissenya pensant en aquests episodis, i que les decisions basades en titulars solen ser cares. Per revisar el seu cas, consulti-ho amb el seu assessor. Convé tenir a mà una anàlisi de quin percentatge de les compres i de les vendes de l’empresa depèn de cada país, perquè aquesta fotografia permet reaccionar amb rapidesa.

En una guerra comercial no hi ha guanyadors clars, però sí empreses més ben preparades que d’altres.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.