- Un dels bancs més grans d’Europa retalla la banca d’inversió per centrar-se en el negoci amb empreses i particulars.
- L’ajust és car a curt termini i el paguen, en part, els accionistes, que es queden sense dividend durant dos exercicis.
- Per a empreses i famílies, la lliçó és pràctica: convé saber quins serveis depenen d’una sola entitat.
El diumenge 7 de juliol del 2019, Deutsche Bank va presentar el pla de reestructuració més profund de la seva història recent. L’entitat deixarà la compravenda de renda variable, reduirà el negoci de tipus d’interès dins de la renda fixa i mantindrà una operació més petita centrada en ampliacions de capital i emissions. La premsa econòmica va xifrar la retallada en prop de 18.000 llocs de treball fins al 2022, al voltant d’una cinquena part de la plantilla, amb uns costos de reestructuració de 7.400 milions d’euros i un objectiu de despeses de 17.000 milions el 2022.
El banc va avisar també d’unes pèrdues netes d’uns 2.800 milions el segon trimestre i que no pagaria dividend aquell any ni el següent. Va crear una unitat interna, la Capital Release Unit, per gestionar la sortida dels actius i negocis que ja no considera estratègics, i va subratllar que la gestió de patrimonis no es retalla. Importa perquè Deutsche Bank és una referència a Europa i contrapart habitual de grans empreses i fons.
Per què retallen els bancs
Els bancs europeus feia anys que tenien tipus d’interès molt baixos: el Banc Central Europeu mantenia el tipus de dipòsit en el −0,40 %, cosa que estreny el marge entre el que es cobra per prestar i el que es paga pels dipòsits. A això s’afegeix que la banca d’inversió consumeix molt capital regulador i genera ingressos molt variables d’un any a l’altre, de manera que costa justificar-ne el pes quan la rendibilitat general és escassa.
Una reestructuració té un calendari incòmode. Els costos es reconeixen al principi, en forma de pèrdues, i l’estalvi arriba després, quan les plantilles i les estructures ja s’han reduït. Per això el resultat empitjora abans de millorar, i per això l’accionista és el primer a notar-ho: sense beneficis per repartir, el dividend és el primer que se sacrifica.
Efecte en clients i contraparts
Quan un banc surt d’un negoci, no sempre ho fa de manera brusca, però sí que pot deixar d’oferir determinats serveis o encarir-los: col·locació d’accions, intermediació en borsa o certes cobertures. Les empreses que fan servir aquests productes solen descobrir que tenien més dependència de la que pensaven d’un únic proveïdor, i canviar d’entitat amb presses no és l’ideal.
Per a les famílies, el punt de referència és un altre: els dipòsits bancaris a la Unió Europea estan garantits fins a 100.000 euros per titular i entitat. El que compta és el límit, no la mida del banc. Un anunci de reestructuració reflecteix un canvi d’estratègia i no és, per si sol, un senyal de dificultats, però sí un bon recordatori que els saldos elevats convé repartir-los amb criteri.
Què convé revisar
Una revisió senzilla comença fent una llista dels serveis financers que es tenen contractats amb cada entitat: comptes, línies de crèdit, avals, cobertura de divises, custòdia de valors. Després convé comprovar què passaria si un d’ells deixés d’estar disponible i quant de temps costaria substituir-lo. És un exercici d’unes hores que evita sorpreses.
També és raonable seguir el calendari del pla, que s’allarga fins al 2022, i l’evolució del conjunt del sector. Els grans bancs europeus fa una dècada que ajusten costos i tanquen oficines, i és probable que el moviment continuï. Si necessita contrastar la seva situació, consulti-ho amb el seu assessor.
Quan un banc canvia de rumb, és un bon moment per repassar amb qui es té cada servei.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
