- La directiva obliga els estats a oferir marcs de reestructuració preventiva per a empreses viables amb dificultats.
- Els empresaris insolvents de bona fe podran alliberar-se dels seus deutes en un termini màxim de tres anys.
- Els estats tenen fins al juliol del 2021 per transposar-la; convé començar per vigilar els senyals d’alerta a la pròpia empresa.
El Diari Oficial de la Unió Europea va publicar el 26 de juny del 2019 la Directiva (UE) 2019/1023 sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, signada el 20 de juny. La norma persegueix que les empreses viables amb dificultats financeres puguin reestructurar-se a temps, evitant el concurs, i que els empresaris honestos que fracassen tinguin una segona oportunitat. Entrarà en vigor vint dies després de la publicació.
Els estats membres l’hauran de transposar a la seva legislació com a màxim el 17 de juliol del 2021, encara que poden demanar una pròrroga d’un any. És una de les reformes europees més rellevants del dret de la insolvència, i el seu objectiu declarat és reduir els obstacles al bon funcionament del mercat interior, entre els quals la gran disparitat de procediments i els costos de les insolvències transfrontereres.
Què preveu la directiva
La directiva s’articula en tres blocs. El primer obliga els estats a oferir instruments d’alerta primerenca, de manera que les empreses puguin detectar a temps els problemes, i marcs de reestructuració preventiva en què el deutor conserva el control del seu negoci, amb la possibilitat de suspendre temporalment les execucions individuals dels seus creditors mentre negocia un pla.
Aquest pla s’adopta per classes de creditors, i pot obligar els qui el rebutgen en determinades condicions, sempre que es respectin garanties. També protegeix el nou finançament i el finançament provisional que s’aporti per sostenir l’activitat durant la reestructuració. El segon bloc, l’exoneració de deutes per a emprenedors, i el tercer, l’eficiència dels procediments, completen la norma.
Una segona oportunitat
La directiva exigeix que els empresaris insolvents de bona fe puguin accedir a una exoneració total dels seus deutes en un termini màxim de tres anys, amb excepcions justificades. Busca que el fracàs empresarial no suposi una càrrega per a tota la vida i que qui ha tancat un projecte pugui emprendre de nou, cosa que els estudis situen entre els factors que afavoreixen la creació d’empreses.
A Espanya ja hi ha figures que van en aquesta línia, com els acords de refinançament o el mecanisme de segona oportunitat introduït el 2015, però la directiva obligarà a revisar-ne l’abast i les condicions. Els canvis arribaran amb la transposició, que segurament serà una de les reformes importants de la legislació concursal espanyola.
Què convé fer ja
Encara que la transposició sigui lluny, la directiva reforça una idea pràctica: com abans es detecta un problema, més opcions hi ha. Una empresa hauria de vigilar indicadors com les tensions de tresoreria, els retards en pagaments o cobraments, les pèrdues acumulades o la dependència de pocs clients, i tenir un procediment per actuar quan s’activin. Els administradors han de conèixer els seus deures quan hi ha risc d’insolvència.
A Espanya, ja avui, la situació d’insolvència obliga a sol·licitar el concurs en un termini determinat, i les pèrdues que redueixen el patrimoni per sota de la meitat del capital són causa de dissolució. Un assessor pot ajudar a dissenyar un sistema d’alerta primerenca i a valorar, abans que sigui tard, les alternatives de refinançament o de reestructuració. Aquesta nota és informació general. Finalment, mantenir una comptabilitat al dia i unes previsions de tresoreria realistes és la millor base per a qualsevol alerta primerenca: sense xifres fiables a temps, ni l’empresari ni els seus assessors o creditors poden valorar si una dificultat és passatgera o estructural. Quan la situació ja és tensa, convé parlar aviat amb els principals creditors, bancs i proveïdors clau: una negociació oberta i amb documentació, abans que es produeixin impagaments, deixa més marge per trobar solucions que una conversa forçada pel venciment.
Anticipar-se a les dificultats financeres sol costar menys que gestionar-les quan ja han esclatat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
