Libra de Facebook i més estímuls del BCE

El 18 de juny de 2019 Facebook va presentar Libra, el seu projecte de moneda digital, que va despertar de seguida l’alarma de reguladors i bancs centrals. Aquell mateix dia, Mario Draghi, president del Banc Central Europeu, va anunciar que la institució estava disposada a aplicar més estímuls. Dues notícies de naturalesa diferent, però que parlaven del mateix tema: el futur dels diners i qui els controla. Els dos anuncis, tan propers, mostraven que els diners i els pagaments són un terreny en què conviuen la innovació privada i l’autoritat pública.

La coincidència no va ser casual en termes de lectura. D’una banda, una gran empresa tecnològica proposava crear un mitjà de pagament amb vocació global. De l’altra, el banc central de la zona euro recordava que continuava sent qui fixa les condicions monetàries. Per a empresaris i famílies, tots dos fets plantegen preguntes pràctiques: com es pagarà en el futur i què esperar dels tipus d’interès en els pròxims mesos.

Una moneda amb vocació global

Que una gran empresa tecnològica proposi una moneda digital pròpia és diferent que ho faci un projecte petit. Libra podia arribar, potencialment, a una enorme base d’usuaris, i per això reguladors i bancs centrals es van preguntar de seguida pel seu control, la seva supervisió i el seu efecte sobre el sistema financer. Les monedes digitals i els mitjans de pagament nous prometen rapidesa i baix cost, però també plantegen preguntes sobre qui respon si alguna cosa falla.

El diner és una peça de confiança col·lectiva, i els Estats i els bancs centrals tenen mecanismes per protegir aquesta confiança: regles sobre qui pot emetre, com es garanteixen els fons i com es preveuen els abusos. Un projecte que aspira a funcionar al marge d’aquestes regles, o a reinterpretar-les, necessàriament suscita preguntes abans de començar a funcionar.

El BCE, a punt per actuar

Els estímuls d’un banc central són mesures per facilitar el finançament i sostenir l’activitat, com baixar tipus o comprar deute. El seu efecte és abaratir el crèdit i afavorir la inversió i el consum, encara que tenen costos i efectes secundaris, i solen aplicar-se quan es tem que l’economia perdi impuls.

En dir que estava disposat a fer-ne més, el BCE indicava que l’economia de la zona euro continuava necessitant suport i que els tipus baixos es podien prolongar. Per a qui té deutes a tipus variable és una bona notícia, i per a qui viu de la rendibilitat dels seus estalvis és un recordatori que els dipòsits continuarien rendint poc. Aquesta combinació de tipus baixos i de noves formes de pagament dibuixa un entorn en què convé revisar amb freqüència les decisions financeres.

Què convé tenir en compte

Els projectes nous en l’àmbit dels diners i dels pagaments poden canviar amb rapidesa, i la seva regulació encara és per definir. Les condicions que avui s’anuncien es poden modificar, i els reguladors poden imposar límits o exigències que alterin el funcionament previst. Per això convé mirar aquests projectes amb curiositat, però sense presses.

Abans d’utilitzar o acceptar un mitjà de pagament nou, un empresari hauria d’informar-se bé sobre les seves condicions, la seva supervisió i el seu encaix legal i fiscal. Acceptar un pagament en un instrument que demà podria ser limitat o regulat de manera diferent implica riscos de cobrament i de comptabilitat, que convé valorar amb l’assessor abans de fer el pas. Mentre la regulació no estigui clara, el prudent és mantenir els mitjans de pagament ja coneguts com a base i provar-ne de nous, en tot cas, amb imports petits i reversibles.

La innovació financera avança de pressa; la prudència, al seu ritme.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.