- Brussel·les proposa tancar el procediment de dèficit excessiu que Espanya arrossegava des del 2009, en haver baixat del 3 % el 2018.
- La decisió definitiva correspon als ministres d’Economia i Finances de la Unió, en un tràmit que es considera formal.
- No és un xec en blanc: Espanya passa al braç preventiu de les regles fiscals, amb un deute públic encara elevat.
El 5 de juny del 2019, la Comissió Europea va proposar formalment tancar el procediment de dèficit excessiu obert a Espanya el 2009. La raó és que el país va tancar el 2018 amb un dèficit públic del 2,5 % del PIB, per sota del topall del 3 % que fixen les regles europees. La proposta es va presentar juntament amb les recomanacions de política econòmica per a cada país, dins del semestre europeu.
El resultat del 2018 va ser tres dècimes pitjor que l’objectiu del 2,2 % que Brussel·les havia marcat, però suficient per sortir del procediment. La decisió final correspon al Consell, és a dir, als ministres d’Economia i Finances dels estats membres, que podrien aprovar-la en la reunió del 14 de juny. Es considera un tràmit formal un cop la Comissió l’ha proposat.
Què és el procediment de dèficit excessiu
És el mecanisme del Tractat que obliga un estat membre a corregir un dèficit públic superior al 3 % del PIB, o un deute públic que no es redueix al ritme exigit. S’obre quan s’incompleixen aquests límits i es tanca quan el dèficit cau per sota del llindar de manera que s’espera duradora. Durant el procediment, el país rep recomanacions i terminis que ha de complir.
Espanya l’arrossegava des del 2009, quan el dèficit va superar el 10 % del PIB després de la crisi. El seu tancament posa fi a una dècada de seguiment reforçat i deixa els comptes espanyols sota el braç preventiu, en el qual no es vigila només el dèficit nominal, sinó també l’esforç estructural, és a dir, el que es fa al marge del cicle econòmic.
Què significa i què no
El tancament és una bona notícia de credibilitat: indica que els comptes públics tornen a estar dins de les regles, cosa que importa als inversors, als mercats i als socis europeus. Per a una empresa, no canvia directament cap impost ni cap norma, però contribueix a un entorn de finançament estable per a l’Estat, i per extensió per al conjunt de l’economia.
Tampoc no suposa marge per relaxar la disciplina. El deute públic espanyol se situa al voltant del 97 % del PIB, un nivell alt que limita la capacitat de reacció davant d’una nova crisi, i Espanya continua amb els pressupostos del 2018 prorrogats, sense comptes nous aprovats. Les regles preventives exigeixen mantenir l’esforç, i això condiciona les decisions de despesa i d’ingressos dels propers anys.
Què convé tenir en compte
Per a les empreses i les famílies, la lectura útil és que el marc d’estabilitat es manté: les decisions fiscals futures, siguin quins siguin els partits que governin, es prendran sota regles europees que continuen vigilant el dèficit i el deute. Això sol anar acompanyat d’una atenció constant als ingressos, és a dir, a la fiscalitat, i a l’eficiència de la despesa.
No s’han de prendre decisions amb base en una proposta que encara s’ha de confirmar, però sí que convé seguir com evolucionen els pressupostos, les reformes pendents i les recomanacions que acompanyen cada cicle del semestre europeu. Per a una planificació patrimonial o empresarial a llarg termini, l’estabilitat de les regles és un factor tan rellevant com el nivell dels tipus. Aquesta nota és informació general. Per al dia a dia d’una empresa, el més pràctic és seguir les novetats pressupostàries que afecten el seu sector, com ajudes, deduccions o canvis en cotitzacions, i revisar-les amb l’assessor quan es publiquin, en lloc de basar-se en expectatives que poden canviar amb cada negociació política.
Sortir del procediment de dèficit és una bona notícia, però la disciplina continua sent la regla.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
