Dimiteix Theresa May

El 24 de maig de 2019 Theresa May va anunciar la seva dimissió com a líder del Partit Conservador, després de no haver aconseguit que el Parlament aprovés l’acord de sortida de la Unió Europea que ella mateixa havia negociat. La seva marxa com a líder obria un procés per escollir successor i, amb ell, un període en què el rumb del Brexit tornava a quedar en l’aire. La dimissió arribava després d’un llarg període de desgast, i deixava oberta la pregunta de quant trigaria a haver-hi un nou lideratge i què faria amb l’acord.

Per a qui segueix la política britànica, l’anunci tancava una etapa marcada pel desgast. Per a les empreses amb interessos al Regne Unit, tenia una lectura més pràctica: l’interlocutor que havia negociat l’acord desapareixia de l’escenari, i l’estratègia de sortida podia canviar segons qui guanyés la successió. En una negociació d’aquest calibre, un canvi de lideratge no és un detall administratiu. Per a qui seguia el procés des de fora del Regne Unit, el canvi era un recordatori que el calendari del Brexit depenia de decisions polítiques internes difícils de preveure.

El final d’una etapa

May havia negociat un acord de sortida amb la Unió Europea que el Parlament britànic va rebutjar en diverses ocasions. Aquell rebuig repetit era el reflex d’una divisió profunda, tant entre partits com dins del propi partit governant, sobre com s’havia de produir la sortida i quina relació havia de mantenir el país amb els seus veïns europeus.

La seva dimissió com a líder del partit obria un procés de successió i, amb ell, la possibilitat d’un canvi de rumb en l’estratègia del Brexit. Mentre no es coneixia qui ocuparia el càrrec, era impossible saber si es mantindria la via negociada o si s’enduriria la posició. Aquesta interinitat se sumava a la incertesa que ja arrossegaven les empreses des de feia mesos. Preveure tres o quatre escenaris, amb una estimació aproximada del seu impacte, és més útil que apostar per un de sol i quedar-se sense alternativa si no es compleix.

Què podia canviar

Un nou lideratge podia mantenir l’acord negociat, intentar renegociar-lo o endurir la posició. Cadascuna d’aquestes vies tenia conseqüències diferents per al comerç, les duanes, les persones i els serveis, i cap no es podia descartar encara. L’única cosa raonablement segura era que el calendari tornaria a dependre de decisions polítiques encara per prendre.

Per a qui tenia negoci o interessos entre el Regne Unit i la UE, cadascuna d’aquestes vies significava un escenari diferent. Una empresa que exporta, importa o té filials al Regne Unit hauria d’haver construït, a hores d’ara, un mapa de com l’afectaria cada possibilitat, encara que sigui amb xifres aproximades, per saber quines decisions són urgents i quines poden esperar. Encara que cada negoci és diferent, convé establir quins senyals concrets, com una votació, un acord o un canvi normatiu, farien activar cada pla.

Continuar preparat

En paral·lel al debat polític, la gestió d’una empresa ha de seguir el seu curs. No es pot aturar l’activitat fins a saber com acaba el procés. El que sí que es pot és ordenar la informació: quins contractes tenen elements transfronterers, quins cobraments i pagaments són en lliures, quins proveïdors es veurien afectats per canvis duaners i quin termini té cada compromís.

Convé repassar periòdicament els contractes amb elements transfronterers, vigilar l’exposició a la lliura i mantenir actualitzada la llista de decisions que depenen de com acabi el procés. Aquesta llista permet actuar amb rapidesa quan arribi un senyal clar, i evita que l’atenció als titulars substitueixi la feina de preparació.

El soroll polític canvia de protagonistes, però el risc per al negoci continua sent el mateix.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.