Acord entre la UE i Mercosur

El 28 de juny de 2019 la Unió Europea i Mercosur, el bloc format pel Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i el Paraguai, van assolir un acord polític de lliure comerç després d’uns vint anys de negociacions. Era un pas rellevant després de tant de temps de negociació, tot i que encara quedava un tram important: la redacció del text definitiu i la seva ratificació. Per al comerç europeu, la notícia era rellevant per la mida del mercat implicat, tot i que el seu abast pràctic dependria del que s’aprovés finalment.

Vint anys de negociació diuen molt sobre la complexitat d’aquests acords. Cada sector té els seus interessos i les seves sensibilitats, i cada país els seus equilibris polítics interns. Per això, quan finalment s’assoleix un acord, convé distingir amb claredat entre el que s’ha pactat en termes generals i el que acabarà sent una norma aplicable. Per a una empresa, només això últim permet prendre decisions amb seguretat. Els acords comercials poques vegades afecten per igual tots els sectors, i solen generar entusiasme en uns i preocupació en altres.

Què s’havia aconseguit

Un acord de lliure comerç redueix o elimina aranzels i altres barreres entre els països que el signen. Es tracta de facilitar que les mercaderies i els serveis circulin amb menys costos i menys traves administratives, de manera que les empreses de cada bloc puguin vendre més fàcilment a l’altre. Sol anar acompanyat de normes sobre origen dels productes, estàndards tècnics i resolució de disputes.

Que fos un acord polític volia dir que les parts havien tancat els punts principals, però que encara faltava el text definitiu i la seva ratificació per les institucions i els països implicats. Fins aleshores, no es podia considerar vigent cap de les condicions anunciades, i el contingut es podia matisar durant el procés. És habitual que la lletra petita determini l’abast real del pacte. Convé recordar que la ratificació pot requerir l’aprovació de diverses institucions i països, i que cada pas pot modificar el calendari.

Oportunitats i cauteles

Per a les empreses europees amb interès a Amèrica del Sud, un acord així podia obrir mercats i facilitar exportacions. Sectors industrials, de serveis o de tecnologia podien trobar condicions més favorables, i les companyies que ja hi operaven podien veure reduïts alguns costos. Les empreses catalanes i espanyoles, amb vincles històrics amb la regió, tenien motius per seguir la negociació de prop.

Alhora, l’entrada de productes de Mercosur podia generar competència en alguns sectors, i no tots els productors es mostraven igual de convençuts. Els efectes concrets dependrien del que finalment es ratifiqués i dels terminis d’aplicació. Un acord que s’aplica de manera gradual dona més temps per adaptar-se, i un d’immediat exigeix reaccionar de pressa.

Com seguir-lo

Un empresari que exporti, importi o estudiï nous mercats faria bé de seguir el procés de ratificació i de valorar amb temps quins productes o serveis podrien veure’s afectats. Convé fer-se algunes preguntes senzilles: quins aranzels es paguen avui, quant pesen en el preu final i quins competidors es podrien beneficiar o perjudicar amb el canvi.

Un acord polític encara no canvia les regles del dia a dia. Prendre decisions d’inversió o de preus a partir d’un pacte no ratificat és arriscat, i el prudent és preparar escenaris per a diferents calendaris. Amb l’assessor es pot valorar si compensa començar a explorar contactes, estudiar canals de distribució o revisar contractes amb vista a una eventual obertura. Si l’acord s’aplica finalment, els qui hagin preparat el terreny estaran en millor posició; i si no, la preparació haurà servit igualment per conèixer millor el mercat.

Un acord pendent de ratificar és una perspectiva, no una norma.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.