- La Comissió retalla una dècima la seva previsió per a l’eurozona el 2019, fins a l’1,2 %, i preveu un 1,5 % per al 2020.
- Espanya creixeria per sobre de la mitjana europea, amb un 2,1 %, tot i que amb un dèficit més gran del que preveu el Govern.
- Per planificar, el que serveix és treballar amb rangs i escenaris, no amb una xifra única que es pot revisar.
La Comissió Europea va presentar el 7 de maig les previsions econòmiques de primavera. Per al conjunt dels dinou països de l’euro, anticipa un creixement de l’1,2 % el 2019, una dècima menys que en la projecció de febrer, i de l’1,5 % el 2020, després de l’1,9 % del 2018. Per a Espanya, la Comissió espera un creixement del 2,1 % enguany, per sobre de la mitjana de la zona de l’euro.
El comissari Pierre Moscovici va parlar d’una incertesa persistent que pesa sobre el comerç i la inversió. En matèria de comptes públics, la Comissió estima que el dèficit espanyol del 2019 serà del 2,3 % del PIB, per sobre del 2 % que preveu el Govern, cosa que apunta a diferències de criteri sobre l’evolució dels ingressos i de la despesa.
Com s’elaboren aquestes previsions
La Comissió publica tres cops l’any, al febrer, al maig i al novembre, previsions per als estats membres i per al conjunt de la Unió. Es basen en les dades disponibles, en supòsits sobre l’entorn exterior, com el petroli o els tipus de canvi, i en les polítiques ja aprovades. No inclouen mesures que encara no s’han adoptat, de manera que les noves decisions poden canviar el resultat.
Per això les previsions es revisen sovint i sovint es mouen unes dècimes. Les rebaixes d’una dècima no canvien el quadre per si soles, però són un senyal de direcció: a mitjan 2019, la tendència era de lleu desacceleració, i el marge per als errors de les empreses, una mica menor que en els anys anteriors.
Què significa per a una empresa
Amb un creixement del 2,1 %, l’economia espanyola continuaria creant ocupació i demanda interna, cosa important per a sectors com el comerç, els serveis o la construcció. Però una bona part de les empreses mitjanes depèn de les vendes als països de l’euro, de manera que la debilitat d’altres economies, amb previsions de creixement molt més baixes, es pot notar a les exportacions.
Les previsions se solen utilitzar per elaborar pressupostos, negociar amb bancs o fixar objectius de vendes. Convé fer-ho amb prudència: construir almenys dos escenaris, un de central i un altre de més feble, i comprovar què passaria amb la tresoreria i el deute si el creixement fos mig punt inferior. Aquesta simulació val més que qualsevol xifra concreta.
Què convé revisar
Un repàs útil és el de l’exposició a mercats concrets: quin percentatge de les vendes depèn de cada país, en quina moneda i amb quins terminis de cobrament. També el de l’endeutament, és a dir, quant es paga per interessos, quina part és a tipus variable i quan venen els préstecs, perquè una economia més feble sol traduir-se en tipus d’interès baixos durant més temps, però també en bancs més selectius.
Per a un patrimoni familiar, el missatge és més general: les previsions informen, però no decideixen. Qualsevol ajust en carteres o en projectes d’inversió s’ha d’analitzar amb un assessor, tenint en compte els terminis i el risc que cada persona pot assumir. Aquesta nota és informació general, no una recomanació d’inversió. Una manera pràctica d’aplicar-ho és actualitzar el pressupost cada trimestre amb les desviacions reals, en lloc d’esperar al tancament de l’exercici, de manera que les decisions de contractació, inversió i finançament s’ajustin amb dades recents i no amb hipòtesis de fa mesos.
Una previsió serveix per ordenar les preguntes, no per substituir les respostes.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
