- El Tribunal de Justícia conclou que el sistema de tribunal d’inversions de l’acord amb el Canadà respecta el dret de la Unió.
- El dictamen aclareix un dubte jurídic, però l’acord encara necessita la ratificació de tots els estats membres.
- Per a un inversor, importa saber quines proteccions ofereix el tractat i davant de qui es poden reclamar.
El 30 d’abril del 2019, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va emetre el seu dictamen 1/17 i va concloure que el mecanisme de resolució de controvèrsies entre inversors i estats previst a l’acord comercial entre la UE i el Canadà, el CETA, és compatible amb el dret de la Unió. El dictamen es va emetre a petició de Bèlgica, que va plantejar dubtes sobre quatre aspectes, entre els quals la competència exclusiva del Tribunal per interpretar el dret europeu i l’accés a un tribunal independent.
El pronunciament segueix la línia de l’advocat general Bot, que ja havia opinat que el sistema era compatible amb els Tractats i amb la Carta dels Drets Fonamentals. Té importància perquè el CETA s’aplica provisionalment des del setembre del 2017, però la part relativa a la protecció d’inversions no pot entrar en vigor fins que el ratifiquin tots els estats membres.
Què és un tribunal d’inversions
En els tractats de protecció d’inversions, un inversor estranger que considera que un estat ha vulnerat els seus drets, per exemple mitjançant una expropiació o un tracte discriminatori, pot acudir a un òrgan internacional en lloc dels tribunals del país. Tradicionalment eren arbitratges ad hoc, amb àrbitres designats per les parts, un model molt criticat per manca de transparència.
El CETA proposa un sistema diferent, un tribunal amb membres designats prèviament per les parts i amb una instància d’apel·lació, i amb regles de transparència i de conducta dels jutges. El Tribunal de Justícia ha conclòs que aquest disseny respecta l’autonomia del dret europeu i els principis d’igualtat de tracte i d’accés a un jutge independent.
Un contrast amb l’arbitratge intracomunitari
El dictamen arriba després d’una altra decisió important del mateix tribunal. El 2018, en l’afer Achmea, el Tribunal va considerar incompatible amb el dret de la Unió l’arbitratge d’inversions previst en els tractats bilaterals entre estats membres. La diferència és de fons: al CETA es tracta d’un acord de la Unió amb un tercer país, i l’autonomia de l’ordenament europeu queda a cobert.
Per als inversors europeus, la conseqüència pràctica és la següent: les vies per protegir una inversió dins de la Unió i les que existeixen davant de tercers països com el Canadà són diferents, i no totes les proteccions convencionals són accessibles de la mateixa manera. Convé conèixer en cada cas quin tractat i quin mecanisme són aplicables.
Què convé revisar
Una empresa o un inversor amb projectes al Canadà hauria de conèixer què protegeix el CETA, com el tracte no discriminatori, la protecció davant de l’expropiació o les garanties de transparència, i com es combina amb altres normes aplicables, per exemple els tractats bilaterals de cada estat. L’estructura societària de la inversió pot condicionar a quines proteccions s’hi té accés.
És un terreny on convé actuar amb anticipació: les proteccions d’un tractat es plantegen en dissenyar la inversió, no quan sorgeix el conflicte. Un assessor jurídic pot ajudar a analitzar el marc aplicable, els terminis i les condicions per reclamar. Aquesta nota és informació general sobre una decisió judicial, no una recomanació d’inversió. Quan s’estudia una inversió a l’estranger, també convé revisar les clàusules contractuals de resolució de disputes, com la llei aplicable, el fur i l’arbitratge, que complementen la protecció del tractat i solen ser la via més ràpida i pràctica per resoldre un conflicte concret.
Un tractat protegeix millor quan es coneix abans que sorgeixi el conflicte.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
