- El Govern dels EUA proposa aranzels sobre productes europeus per uns 11.000 milions de dòlars l’any.
- La llista inclou avions, oli d’oliva, vi, formatge i cítrics, entre altres productes d’interès per a Espanya.
- És una proposta: encara no hi ha tipus ni data d’aplicació, i la disputa es negocia en paral·lel a l’OMC.
L’8 d’abril del 2019, l’oficina del Representant de Comerç dels EUA (USTR) va publicar una llista preliminar de productes europeus per un valor aproximat d’11.000 milions de dòlars anuals, sobre els quals proposa imposar aranzels. La mesura respon a les ajudes públiques que la Unió Europea ha concedit a Airbus, que Washington considera contràries a les normes de l’Organització Mundial del Comerç, i es tramita sota la secció 301 de la llei comercial nord-americana del 1974.
La llista abasta unes tres-centes subpartides aranzelàries, entre les quals avions i peces, helicòpters de França, Alemanya, Espanya i el Regne Unit, marisc, iogurt, mantega, formatge, cítrics, oli d’oliva verge, vi, llibres impresos, tèxtils, roba i articles de ferro i acer. Encara no s’han anunciat els tipus que s’aplicarien a cada producte.
D’on ve la disputa
Els Estats Units i la Unió Europea mantenen des de fa anys dos litigis paral·lels davant l’Organització Mundial del Comerç: un per les ajudes a Airbus i un altre, obert per Brussel·les, per les que rep Boeing. Tots dos s’han anat resolent per fases, amb resolucions que consideren que part de les ajudes de cada costat infringeixen les regles i que donen dret a reaccionar.
El que passa ara no és encara un aranzel, sinó una proposta que obre un procés. Abans d’aplicar res, l’administració nord-americana ha de consultar i fixar tipus i calendari, i la disputa té encara un tram pendent a l’organisme comercial multilateral. Això deixa un marge per negociar, tot i que també un període d’incertesa per als qui exporten.
Què significa per a Espanya
La llista esmenta productes amb una presència rellevant a les exportacions espanyoles als Estats Units, com l’oli d’oliva, el vi, el formatge i els cítrics. Per a les empreses exportadores, un aranzel addicional encareix el producte per a l’importador i el consumidor final, i pot reduir les vendes o pressionar els marges, segons el que el mercat estigui disposat a absorbir.
L’efecte depèn de la sensibilitat al preu de cada producte, de la competència d’altres orígens i de la fórmula comercial: un importador amb contracte a llarg termini no reacciona igual que una venda puntual. Per això, més que reaccionar a cada titular, convé mesurar quant pesa els Estats Units a la xifra de vendes i quin marge tindria cada producte afectat.
Què convé revisar
Les empreses amb vendes als Estats Units poden començar per identificar la partida aranzelària de cada producte, comprovar si figura a la llista i estimar l’efecte en preus i marges de diferents escenaris. També és útil revisar qui assumeix els aranzels als contractes, és a dir, les condicions de lliurament i si hi ha clàusules de revisió de preus.
Convé seguir el procés de consulta i l’evolució de la negociació entre tots dos blocs, i valorar amb l’assessor duaner les alternatives, com diversificar mercats o ajustar la logística. És informació general: cada empresa té una exposició diferent, i cap decisió no s’hauria de basar només en una llista provisional. Mentrestant, resulta útil parlar amb els clients i distribuïdors als Estats Units per entendre com valoren el risc i si estarien disposats a compartir part de l’impacte, cosa que sol ser més fàcil d’acordar abans que l’aranzel existeixi que un cop aplicat. Finalment, els qui exporten per primera vegada o amb volums petits poden consultar la seva cambra de comerç o els serveis de suport a l’exportació, que solen oferir informació actualitzada sobre aranzels i tràmits duaners sense cost o a un cost reduït.
Una llista provisional és un senyal, no un aranzel; convé preparar-se sense dramatitzar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
