- El 22 de març la rendibilitat del bo dels EUA a tres mesos va superar la del bo a deu anys per primera vegada des de 2007.
- Era un senyal històricament associat a recessions, tot i que amb retards molt variables i sense regla fixa.
- És un motiu per revisar liquiditat, deute i resistència dels ingressos, no per precipitar-se.
El 20 de març de 2019 la Reserva Federal va descartar pujar els tipus d’interès aquell any. Dos dies després, el 22 de març, la rendibilitat del bo nord-americà a tres mesos va superar la del bo a deu anys per primera vegada des de 2007. És el que els mercats anomenen una inversió de la corba de tipus, un senyal que històricament s’ha associat a recessions i que es vigila amb molta atenció.
Que tots dos fets coincidissin en la mateixa setmana no és casual: si el banc central deixa de preveure pujades, els inversors comencen a descomptar tipus més baixos en el futur, cosa que modifica els preus del deute a diferents terminis. Per a qui no segueix de prop els mercats, la notícia pot sonar a alarma. Convé entendre què mesura exactament aquest senyal i, sobretot, què no pot dir. Aquesta lògica explica per què una decisió de política monetària i un moviment al mercat de deute poden aparèixer junts en els titulars d’una mateixa setmana.
Què és la corba de tipus
La corba de tipus recull el que rendeix el deute públic segons el seu termini: tres mesos, dos anys, deu anys. El normal és que els terminis llargs rendeixin més que els curts, perquè immobilitzar els diners durant més temps es compensa amb una rendibilitat més gran. És la forma habitual d’una corba en una economia que funciona amb normalitat.
Quan passa el contrari, es diu que la corba s’inverteix, i els mercats ho interpreten com un símptoma de cautela sobre l’economia futura. Els inversors accepten menys rendibilitat per terminis llargs perquè esperen que els tipus baixin més endavant, cosa que sol passar quan l’activitat es refreda. Per això és un indicador d’expectatives, no una mesura del que ja està passant.
Un senyal, no una sentència
Històricament, les inversions de la corba han precedit recessions, però amb retards molt variables i sense una regla fixa. És un indicador entre molts, no una predicció segura, i hi ha hagut situacions en què el senyal va aparèixer i l’economia va continuar creixent durant un temps prolongat. Cap senyal substitueix l’anàlisi de la situació concreta de cada empresa o família.
El prudent és prendre’l com una invitació a revisar riscos, no com un motiu per precipitar-se. Vendre-ho tot per por d’una recessió que potser no arribi, o trigar massa a actuar quan sí que arribi, són dos errors igual de cars. La millor defensa davant d’un escenari incert és tenir una situació financera ordenada abans que es necessiti. Cada senyal s’ha de llegir juntament amb d’altres, com l’ocupació, el consum o la inversió, i mai com un indicador aïllat que determini per si sol el que passarà.
Què convé fer
És un bon moment per comprovar la liquiditat de l’empresa o de la família, el nivell de deute i la resistència dels ingressos si l’activitat es frenés. Unes preguntes senzilles ajuden: quants mesos de despeses cobreix l’efectiu disponible, quins venciments hi ha propers i quina part dels ingressos depèn de pocs clients o d’una sola font.
I si hi ha inversions, verificar que el seu termini i el seu risc són coherents amb el pla, parlant amb l’assessor, sense moviments improvisats. Aquesta nota no és una recomanació de compra ni de venda: es tracta d’assegurar-se que cada euro és on ha de ser segons la seva finalitat i el seu horitzó, i que res no depèn que l’economia es comporti d’una manera concreta. Com més sòlida és la base financera de partida, menys importa si el senyal acaba encertant o no, perquè l’empresa o la família estan preparades en tots dos casos.
Un senyal dels mercats és un motiu per revisar, no per alarmar-se.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
