La UE aprova la directiva de drets d’autor

El 15 d’abril del 2019, el Consell de la Unió Europea va aprovar definitivament la directiva sobre els drets d’autor al mercat únic digital. Van votar a favor 19 estats membres i en contra sis, Finlàndia, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos, Polònia i Suècia, mentre que Bèlgica, Estònia i Eslovènia es van abstenir. Era l’últim tràmit legislatiu: el Parlament Europeu havia donat el vistiplau el 26 de març, amb 348 vots a favor i 274 en contra.

Després de l’aprovació, la directiva s’ha de signar i publicar al Diari Oficial de la Unió Europea, i els estats tindran vint-i-quatre mesos per incorporar-la a la seva legislació. És una de les reformes més discutides dels últims anys, amb una forta polèmica entre les plataformes d’internet, els titulars de drets d’autor, les associacions d’usuaris i part de la societat civil.

Els dos articles més discutits

El primer, l’article 15, crea un dret per als editors de premsa: les plataformes que reprodueixin fragments de les seves publicacions hauran d’obtenir-ne l’autorització o arribar a un acord per remunerar-los, amb excepcions per als hipervincles i per a les paraules soltes. El segon, l’article 17, afecta les plataformes en línia que allotgen i difonen grans quantitats de continguts pujats pels usuaris.

Segons aquest segon article, aquestes plataformes són responsables dels continguts protegits que els usuaris publiquen sense autorització, tret que hagin intentat obtenir llicència dels titulars i hagin fet tot el possible per evitar la difusió d’obres no autoritzades. El text protegeix també les citacions, la crítica, la paròdia i el pastitx, i preveu obligacions més lleugeres per a les empreses noves i petites.

Altres novetats

La directiva inclou també excepcions per a la mineria de textos i dades amb finalitats de recerca, per a l’ús d’obres en l’ensenyament digital i transfronterer, i per a la conservació del patrimoni cultural. I reforça la posició d’autors i intèrprets, que tindran dret a una remuneració adequada i proporcionada i a informació sobre l’explotació de les seves obres.

A Espanya, la transposició exigirà reformar la Llei de propietat intel·lectual, que ja regula la compensació per l’ús de fragments de notícies, i el debat sobre com s’aplicarà cada article continuarà obert durant aquest temps. Per a les empreses i els professionals de la creació, el repte serà entendre què canvia i què continua igual quan hi hagi text nacional.

Què convé revisar

Mentre la directiva no es transposi, res no obliga ningú a Espanya en virtut d’ella. Tot i així, convé prestar atenció si l’empresa gestiona una plataforma amb continguts de tercers, publica continguts d’altres persones, agrega notícies o crea i llicencia obres: seran les més afectades. És el moment de revisar quines llicències es tenen, què s’usa sense elles i quins contractes amb autors o intèrprets hi ha.

Per a la resta d’empreses, l’efecte serà més indirecte, per exemple a través de les condicions de les plataformes que fan servir per promocionar-se. En qualsevol cas, un repàs dels continguts propis i aliens que s’utilitzen a la web, les xarxes i les campanyes és una bona pràctica, amb independència del que finalment decideixi el legislador espanyol. Una bona pràctica, amb independència del que es decideixi, és deixar per escrit les llicències d’imatges, textos i música que s’utilitzen, amb l’abast i la durada, de manera que qualsevol consulta posterior es pugui respondre amb un document i no amb una cerca a contrarellotge.

Una directiva europea no obliga les empreses fins que es transposa, però indica amb temps cap a on es mou la norma.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.