Brexit, ajornat fins a l’octubre

L’11 d’abril de 2019 la Unió Europea va acceptar ajornar la sortida del Regne Unit fins al 31 d’octubre, amb l’objectiu declarat d’evitar una sortida sense acord. La pròrroga donava més temps a les parts per buscar una solució negociada, després que el Parlament britànic hagués rebutjat en diverses ocasions el pacte de sortida i que la data inicialment prevista s’hagués quedat enrere. La decisió reflectia el desig d’evitar una ruptura desordenada quan encara hi havia marge per buscar altres solucions.

L’ajornament va ser, sobretot, una manera de guanyar temps. Allunyava el risc immediat d’una ruptura brusca, però no resolia les diferències de fons que havien impedit aprovar l’acord. Per a les empreses i les famílies amb interessos a banda i banda, la notícia oferia cert alleujament i, alhora, una nova etapa d’espera amb un horitzó de diversos mesos. A la pràctica, el calendari tornava a dependre de decisions polítiques futures, cosa que obligava a continuar planificant amb més d’un escenari sobre la taula.

Una pròrroga amb objectiu

Ajornar la sortida donava temps a les parts per buscar una solució negociada. L’objectiu declarat era evitar que el Regne Unit deixés la Unió sense un acord, és a dir, sense regles pactades sobre comerç, duanes, circulació de persones o serveis, cosa que hauria estat especialment abrupta per a empreses i ciutadans.

Una sortida sense acord significa passar de cop d’un marc molt integrat a un altre sense regles específiques entre les dues parts. Els tràmits, els controls i les condicions comercials poden canviar d’un dia per l’altre, i les empreses haurien d’adaptar-se sense període de transició. Per això la pròrroga es va presentar com una via per reduir aquest risc, encara que no l’eliminava. Per això moltes empreses havien començat a estudiar la seva pròpia situació amb la idea d’estar preparades, amb independència del que finalment es decidís.

Més temps, la mateixa incertesa

La pròrroga va alleujar el risc immediat, però no va aclarir el fons de l’assumpte. Les empreses amb operacions entre el Regne Unit i la UE havien de continuar treballant amb dos escenaris oberts i amb un calendari que podia canviar de nou. Esperar sense fer res, en aquestes condicions, era una aposta. Un termini llarg té l’avantatge de donar marge, però també el risc que l’atenció decaigui i s’arribi al final sense haver fet el que semblava fàcil de fer.

El problema d’una pròrroga és que convida a pensar que l’assumpte està resolt, quan només s’ha mogut la data. Qui donava per fet que tot s’arreglaria abans d’octubre s’arriscava a arribar a aquesta data sense haver preparat res. La prudència consisteix a tractar cada ajornament pel que és: un marge per treballar, no una solució. Convé, per tant, convertir aquest marge en tasques concretes, amb responsables i dates, i no en una intenció general d’estar atents a les notícies.

Aprofitar el marge

El temps guanyat es pot fer servir per ordenar el que queda pendent: revisar contractes i clàusules de preus, parlar amb els proveïdors i clients clau, estudiar la logística alternativa i preveure les necessitats de tresoreria. Són tasques que costen poc de fer amb antelació i molt de fer amb presses.

Preparar un escenari sense acord no vol dir que s’hagi de produir, sinó estar a punt per si passa. Si finalment no passa, l’esforç no s’haurà perdut: l’empresa coneixerà millor la seva exposició i tindrà els contractes i la tresoreria més ordenats. Un assessor pot ajudar a prioritzar què revisar primer segons el pes de la relació amb el Regne Unit en cada negoci.

Un termini més llarg és una oportunitat per preparar-se, no una raó per relaxar-se.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.