- El 25 de gener va acabar, de manera provisional, el tancament parcial de l’Administració federal dels EUA.
- Havia durat 35 dies, el més llarg fins aleshores, i va paralitzar tràmits, permisos i serveis públics.
- Qui treballa amb socis nord-americans ha de comptar amb marge als calendaris i no donar per fet que un tràmit públic arribarà a temps.
El 25 de gener de 2019 va acabar, de manera provisional, el tancament parcial de l’Administració federal nord-americana. Havia durat 35 dies, el més llarg registrat fins aleshores. Durant aquest temps, una part dels serveis federals va estar paralitzada i part del seu personal va treballar sense cobrar o directament no va poder treballar, fins que es va assolir una solució temporal. En termes pràctics, un tancament així no es mesura només en dies: es mesura en tràmits que no avancen i en decisions que queden a l’espera que es restableixi la normalitat.
L’episodi va tenir més a veure amb la política que amb l’economia, però les seves conseqüències van ser molt pràctiques. Quan una administració s’atura, no només pateix qui hi treballa: també els ciutadans i les empreses que esperen una llicència, un permís o una informació oficial. Per a qui fa negocis amb els Estats Units, va ser un recordatori que els calendaris d’un tercer també formen part del risc. Les empreses que treballen amb l’Administració nord-americana solen notar l’efecte amb una mica de retard, quan els terminis acumulats comencen a afectar els seus propis calendaris.
Què és un tancament administratiu
Als Estats Units, l’Administració federal necessita que el Congrés aprovi el seu finançament. Quan no hi ha acord polític per finançar-ne una part, aquests serveis deixen de funcionar i una part del seu personal es queda sense cobrar o sense treballar. És el que es coneix com un tancament administratiu.
No és una fallida de l’Estat ni una crisi de deute: els serveis essencials solen mantenir-se i l’economia privada continua funcionant. Es tracta, més aviat, d’una paralització d’activitats públiques que afecta tràmits, permisos i serveis, i la durada de la qual depèn per complet de quan s’aconsegueixi un pacte entre les forces polítiques. En les empreses amb clients públics, aquests retards es poden traduir en factures que es cobren més tard i en vendes que s’ajornen.
Un efecte que viatja
Una administració parcialment paralitzada pot endarrerir llicències, autoritzacions o informació oficial. Les empreses que depenen d’aquests tràmits ho noten aviat, igual que les que venen a organismes públics i als seus empleats, els ingressos dels quals s’alteren mentre dura el tancament. Com més llarg és, més s’acumulen els afers pendents.
Per a qui opera des de fora, l’efecte es tradueix sobretot en terminis més lents i menys previsibles. Una exportadora europea que espera un permís, un inversor que necessita una autorització o una empresa que signa un contracte amb un organisme públic pot veure com el calendari es desplaça sense que hagi pogut fer res per evitar-ho. Si l’activitat depèn d’un permís o d’una inspecció, convé presentar la documentació amb la màxima antelació possible i conservar prova de la data de presentació.
La paraula «provisional»
L’acord era provisional, és a dir, no tancava el problema de fons i deixava oberta la possibilitat de noves tensions. Un final de tancament temporal permet recuperar l’activitat, però no garanteix que l’assumpte quedi resolt. Qui es recolza en tràmits públics nord-americans faria bé de no donar per tancat el que només s’ha ajornat. Un tancament administratiu és, en el fons, un recordatori que els terminis públics es poden allargar per raons alienes a l’expedient mateix.
La lliçó pràctica és comptar amb marge als calendaris i no donar per fet que un tràmit públic es resoldrà a temps. En els contractes amb clients o socis als Estats Units convé preveure terminis folgats i alternatives, i comentar amb l’assessor què passaria si un permís o una autorització s’endarrerís més del que s’esperava. Una clàusula que contempli retards per causes administratives, o un calendari amb dates alternatives, pot evitar conflictes amb clients i proveïdors si el tràmit s’endarrereix.
En els negocis internacionals, el calendari d’un tercer també és un risc.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
