- Les societats de més de 500 treballadors que siguin d’interès públic o superin certs llindars hauran de publicar un estat d’informació no financera.
- L’estat ha de tractar medi ambient, personal, drets humans, lluita contra la corrupció i informació fiscal, i ser verificat per un tercer independent.
- S’aplica als exercicis que comencin des de l’1 de gener del 2018, i en tres anys arribarà a més empreses.
El 29 de desembre del 2018 el BOE va publicar la Llei 11/2018, de 28 de desembre, per la qual es modifiquen el Codi de comerç, la Llei de societats de capital i la Llei d’auditoria de comptes en matèria d’informació no financera i diversitat. La llei va entrar en vigor el 30 de desembre i s’aplica als exercicis que s’iniciïn a partir de l’1 de gener del 2018.
La norma obliga determinades empreses a incloure en el seu informe de gestió, o en un informe separat, un estat d’informació no financera, amb dades sobre el seu model de negoci, les seves polítiques i resultats i els riscos que afronten.
A qui s’aplica
Han de presentar l’estat les societats amb més de 500 treballadors de mitjana que siguin entitats d’interès públic, o que durant dos exercicis consecutius superin dos d’aquests tres llindars: actiu total de més de 20 milions d’euros, xifra anual de negocis de més de 40 milions o més de 250 treballadors de mitjana. Les pimes queden exemptes, i la llei preveu que, tres anys després de l’entrada en vigor, l’obligació s’estengui a les empreses d’interès públic de més de 250 treballadors.
A la pràctica, l’obligació afectarà grans grups, entre ells els cotitzats i les entitats financeres, tot i que els seus efectes es traslladaran a proveïdors i socis comercials, als quals les grans empreses demanaran informació.
Què ha de contenir
L’estat ha d’incloure un resum del model de negoci, les polítiques aplicades i els seus procediments de diligència deguda, els seus resultats amb indicadors clau, i els principals riscos i com es gestionen. La informació ha d’abastar qüestions mediambientals, socials i de personal, inclosa la igualtat, la no discriminació i l’accessibilitat, així com drets humans, lluita contra la corrupció i el suborn, informació sobre la societat i informació fiscal.
Si l’empresa no aplica una política en alguna d’aquestes matèries, ho ha d’explicar de manera clara i motivada, i ha d’indicar el marc nacional, europeu o internacional que ha utilitzat. La informació ha d’estar verificada per un prestador independent, ser aprovada per la junta general com a punt separat i publicar-se al web de la societat en un termini de sis mesos des del tancament de l’exercici.
Diversitat als consells
La llei també modifica la Llei de societats de capital perquè els procediments de selecció de consellers afavoreixin la diversitat d’edat, gènere, discapacitat i formació, i facilitin una presència equilibrada de dones i homes. Les societats cotitzades hauran de descriure en el seu informe de govern corporatiu la política de diversitat aplicada, amb els seus objectius, mesures i resultats, o explicar per què no la tenen.
L’auditor només comprovarà que l’estat figura a l’informe de gestió o que s’inclou la referència a l’informe separat. El departament jurídic, financer i de recursos humans de les empreses afectades haurà de coordinar-se per reunir indicadors fiables, perquè el contingut es verifica i es publica.
Què convé revisar
Les empreses que puguin ser dins de l’àmbit d’aplicació haurien de comprovar les seves xifres de plantilla, actiu i facturació dels dos darrers exercicis, i analitzar quines dades ja recullen i quines falten. Convé definir responsables, triar un marc de referència i contactar amb un verificador independent amb temps suficient, perquè el primer exercici d’aplicació és el que va començar l’1 de gener del 2018.
Les empreses que queden fora, entre elles les pimes, es poden preparar igualment, perquè els seus clients grans els demanaran informació sobre les seves pròpies pràctiques. Ordenar amb temps les polítiques mediambientals, laborals i de compliment esdevé un avantatge competitiu, i es pot fer de manera proporcionada a la mida.
Informar sobre el que no es mesura és impossible: la llei empeny les empreses a mesurar i a explicar el que fan.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
