- El 13 de desembre el BCE va confirmar el final del seu programa de compra de deute després de gairebé quatre anys.
- Continuaria reinvertint els venciments, cosa que moderava l’impacte del canvi sobre els mercats.
- El final del programa apunta a un entorn més exigent: convé revisar condicions de deute variable i valorar assegurar part del cost.
El 13 de desembre del 2018, el Banc Central Europeu va confirmar el final del seu programa de compra de deute després de gairebé quatre anys, tot i que continuaria reinvertint els venciments. La decisió ja havia estat anunciada al juny, de manera que no va sorprendre, però marcava un punt d’inflexió clar en la política monetària de la zona euro i tancava un capítol excepcional. Per a qui segueix l’evolució dels tipus, la notícia era menys una sorpresa que una confirmació del que s’esperava.
Durant aquests anys, la compra de deute havia contribuït a mantenir els costos de finançament a nivells molt baixos. El seu final no canvia per si sol les condicions del crèdit, però assenyala un canvi de rumb que convé entendre. Per a qui té deute, o pensa contractar-ne, és important comprendre què significa aquesta retirada gradual de l’estímul i com pot afectar les condicions en els propers anys. Entendre el mecanisme permet no sorprendre’s quan les quotes o els preus del finançament comencin a moure’s.
El final d’una etapa
Durant gairebé quatre anys, el BCE va comprar deute per mantenir baixos els costos de finançament i estimular l’economia de la zona euro. La seva confirmació del final tancava una fase excepcional de política monetària, anunciada ja al juny.
Les polítiques excepcionals es dissenyen per a circumstàncies excepcionals i no estan pensades per durar indefinidament. Retirar-les és un pas lògic quan la situació millora, i per això es fa amb cura i amb avís previ. Una retirada ordenada protegeix tant qui presta com qui s’endeuta. L’anunci de juny i la confirmació de desembre van permetre als mercats, a les empreses i a les llars anar ajustant les seves expectatives, en lloc d’enfrontar-se a un canvi brusc. La predictibilitat és, també aquí, un valor en si mateix.
Què significa reinvertir els venciments
Tot i que les compres noves cessessin, el BCE continuaria reinvertint els diners dels bons que anessin vencent. Això vol dir que mantindria la seva cartera de deute, en lloc de reduir-la, cosa que moderava l’impacte del canvi sobre els mercats.
Dit d’una altra manera, el banc central deixava d’ampliar la seva cartera, però no la reduïa. Cada cop que un bo arribava al seu venciment, feia servir el que rebia per comprar-ne un altre. Aquesta decisió mantenia una demanda constant de deute i evitava que el final de les compres es traduís en un endureriment brusc de les condicions. És una forma de sortida suau, que dóna temps a tots els participants del mercat. Tot i això, ningú no ho hauria d’interpretar com una garantia que les condicions no canviaran.
Cap a un diner menys barat
El final del programa no suposava una pujada immediata dels tipus, però apuntava cap a un entorn més exigent que el dels anys anteriors. Qui tingui deute a tipus variable o necessiti refinançar pot aprofitar per revisar les seves condicions i valorar, amb la seva entitat o amb un assessor, si li convé assegurar part del cost.
Convé fer comptes amb antelació: quant pujaria la quota si els tipus s’elevessin de manera gradual, quin marge té el pressupost per absorbir-ho i quins avantatges i inconvenients tindria fixar el tipus d’una part del deute. Cada situació és diferent, i no hi ha una decisió òptima vàlida per a tothom. El que sí que és comú és l’avantatge d’actuar amb temps, mentre les condicions encara ofereixen marge per triar. Un assessor pot ajudar a comparar escenaris i a decidir sense deixar-se endur per la urgència.
Els canvis de cicle monetari s’anuncien amb temps; la clau és preparar-se mentre encara hi ha marge.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
