Bitcoin, per sota de 5.000 dòlars

A mitjans de novembre del 2018, bitcoin va caure per sota de 5.000 dòlars, més d’un 70 % per sota del seu màxim d’un any abans. L’anomenat «hivern cripto» va colpejar la mineria i molts projectes que s’havien finançat amb l’expectativa que el mercat continuaria a l’alça. El que s’havia presentat per a alguns com una revolució duradora travessava una prova exigent. Per a les empreses que operen en aquest sector, com les de mineria, el cicle de preus és una variable central del negoci.

La notícia és rellevant més enllà dels qui participen en aquest sector. Una caiguda tan profunda, després d’una pujada tan ràpida, ofereix una lliçó sobre la naturalesa dels actius de preu molt volàtil, sobre l’efecte de les expectatives en els mercats i sobre la importància de decidir per endavant quin risc s’està disposat a assumir. Convé analitzar-ho amb sobrietat, sense celebracions ni dramatismes, i extreure’n conclusions pràctiques. I fer-ho sense entrar en valoracions sobre el futur de l’actiu, que ningú no pot predir.

Una caiguda molt profunda

Gairebé un any després del seu màxim, bitcoin havia perdut més del 70 % del seu valor. Les caigudes d’aquesta magnitud són característiques d’actius de preu molt volàtil i recorden que les pujades ràpides es poden revertir amb la mateixa rapidesa.

Una pèrdua del 70 % exigeix una recuperació de més del 200 % només per tornar al punt de partida, un càlcul que sorprèn qui no està acostumat a pensar en termes percentuals. Per això les caigudes profundes són tan costoses: no n’hi ha prou que el preu torni a pujar una mica, cal que ho faci moltíssim. Aquesta asimetria és una de les raons per les quals el control de pèrdues importa tant com la recerca de guanys. Qui pensa primer en quant podria perdre sol decidir millor que qui es deixa dur per l’expectativa de guanyar.

L’hivern cripto

Amb l’expressió «hivern cripto» es descriu un període prolongat de preus baixos i poc entusiasme. Va afectar la mineria, la rendibilitat de la qual depèn del preu, i els qui havien construït els seus plans sobre un mercat sempre a l’alça.

Quan els ingressos d’una activitat depenen del preu d’un actiu, una caiguda sostinguda modifica per complet els comptes. Els costos, com l’energia, els equips o el personal, no baixen en la mateixa proporció, de manera que els marges s’estrenyen o desapareixen. Els projectes que havien captat fons amb la promesa de creixement continu es van trobar amb menys recursos, menys interès i menys temps per demostrar la seva utilitat. És un recordatori que finançar un projecte amb expectatives de preus és diferent de finançar-lo amb ingressos reals.

Quin ensenyament deixa

Per a un inversor o un empresari, la lliçó és sobre proporció i terminis: un actiu especulatiu no hauria de comprometre el patrimoni ni la tresoreria necessària per operar. Abans de participar en qualsevol projecte vinculat a un actiu tan volàtil, convé saber quant es podria perdre i si es pot assumir sense conseqüències greus.

Una regla útil és separar amb claredat els diners que es destinen a necessitats presents i futures, com nòmines, impostos, estudis o jubilació, dels que es poden destinar a idees de més risc. Aquest segon tram ha de ser un import la pèrdua total del qual no canviï la vida de la família ni posi en perill l’empresa. I tot projecte vinculat a un actiu volàtil s’hauria d’avaluar amb escenaris adversos explícits, no només amb els favorables. Els escenaris adversos no són pessimisme, sinó la manera de comprovar que el projecte resisteix.

En els actius molt volàtils, la pregunta clau és quant es pot perdre, no quant es podria guanyar.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.