Apple avisa de menys vendes a la Xina

El 2 de gener de 2019, en els primers dies d’activitat de l’any, Apple va rebaixar la seva previsió d’ingressos. El motiu que va donar la companyia va ser la debilitat de les seves vendes a la Xina, i l’avís es va llegir com una mostra de l’efecte que la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina estava tenint sobre la demanda. Dos dies després, el 4 de gener, Powell, president de la Reserva Federal, va dir que el banc central seria flexible, i les borses van rebotar.

Les dues notícies, tan seguides, van dibuixar l’estat d’ànim dels mercats a l’inici de l’any: preocupació pel creixement mundial i, alhora, esperança que els bancs centrals no endurissin la seva política. Per a empresaris i famílies, l’ensenyament no era en la cotització d’un dia, sinó en entendre per què la rebaixa d’una multinacional i una frase d’un banquer central poden moure tant les borses, i què impliquen per a les decisions pròpies. Convé recordar que un mercat borsari reflecteix sobretot expectatives, i que aquestes poden canviar amb rapidesa quan arriba informació nova, sigui favorable o desfavorable.

Un avís des de la Xina

Les empreses que cotitzen en borsa solen compartir amb el mercat les seves expectatives de vendes i beneficis. Quan les corregeixen a la baixa, el mercat ho interpreta com un fet rellevant, perquè la companyia coneix millor que ningú com van les seves comandes. A més, una multinacional de primer nivell funciona com un termòmetre: el que li passa en un mercat clau sol dir alguna cosa sobre el conjunt de l’economia.

En aquest cas, el missatge era que les tensions entre els Estats Units i la Xina ja es notaven en la demanda real, i no només en els aranzels o en els titulars. Els aranzels encareixen productes i components, però la incertesa actua també per una altra via: famílies i empreses ajornen compres i decisions d’inversió quan no saben quines regles regiran el comerç d’aquí a uns mesos.

El missatge de la Fed

Els bancs centrals influeixen en l’economia pel que fan i també pel que diuen. Els tipus d’interès que fixen condicionen el cost dels préstecs, el preu de les hipoteques i la rendibilitat dels dipòsits, i els mercats escruten cada paraula per anticipar els seus propers passos. Un to més flexible suggereix que la política monetària es pot adaptar si l’economia es debilita.

Aquest canvi de to sol alleujar els mercats, com va passar en aquells dies, però convé no sobrevalorar-lo. Una declaració no elimina els motius de preocupació de fons ni garanteix que l’actitud del banc central es mantingui si canvien les dades. És un senyal que ajuda a entendre l’entorn, no una promesa que l’escenari hagi de ser benigne.

Què convé recordar

Els moviments bruscos d’un sol dia no canvien per si mateixos la situació d’una família ni d’una empresa. El que és útil és comprovar, amb calma, que les inversions i el finançament responen al pla a llarg termini i a l’horitzó de cada necessitat: quins diners es necessitaran aviat, quins poden esperar i quant de risc s’està disposat a assumir.

També és un bon moment per repassar la liquiditat disponible, l’estructura del deute i el grau de diversificació, sense que això suposi comprar ni vendre res en particular. Si sorgeixen dubtes, és preferible comentar-los amb un assessor abans que decidir en calent, quan el titular del dia empeny a actuar i la perspectiva s’estreny. Això importa especialment a qui depèn dels mercats per finançar projectes futurs, com una jubilació, una compra important o la continuïtat d’una empresa.

El soroll dels mercats es gestiona amb un pla, no amb reflexos.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.